Ha fet fortuna entre certs cercles alturgellencs l’argument que engipona a Andorra tots els mals que afecten el territori, per fer servir una paraula que els encanta i que no vol dir res, perquè ja em diran on és, exactament, el “territori”: des de la crisi de l’habitatge a la immigració més o menys desbocada i l’increment de la sensació d’inseguretat, que paradoxalment tampoc podem vincular a la immigració si no volem que ens titllin de xenòfobs, fatxes o directament nazis. El més curiós de tot és que sostenen aquest argument des dels cupaires més recalcitrants fins als cadells de Sílvia Orriols que venen a menjar-se el món. Recordin la desafortunada ocurrència del candidat d’Aliança a la Paeria, que es va referir a la Seu com un “Ceuta 2”. Quan fa que aquest individu no es passeja pel carrer Sant Antoni de Lleida? La realitat és que més de 2.200 alturgellencs exerceixen de treballadors fronterers, amb la transferència de capital que això comporta, que Andorra aporta anualment 400.000 euros per cobrir el dèficit d’explotació de l’aeroport –a banda dels cinc milions per a les línies regulars que hi operen–, que els andosins inunden el cap de setmana els hípers que han florit com bolets als afores de la Seu, i sobretot, sobretot, que els problemes de lloguer, immigració i seguretat que pateixen la Seu i comarca són exactament els mateixos de qualsevol altra ciutat catalana de dimensions similars. La diferència és que Igualada, Figueres o Amposta no li poden encolomar la culpa a Andorra. Convertir en un problema el que històricament ha sigut una relació simbiòtica en què ambdues parts surten beneficiades és una molt populista manera d’externalitzar responsabilitats i ocultar la incompetència pròpia, a banda d’un pèssim negoci. Alguns preferirien una Seu sense aeroport, sense fronterers i sense Andorra. I ja existeix: es diu Tremp, Sort o Viella. Les tres juntes no arriben als 13.600 habitants de la Seu.
