Dimarts passat 16 de juny, la cadena de televisió ARTE va emetre un documental sobre els orígens i l’evolució del Principat de Mònaco. Un interessant repàs, històric i també ben actual, de la situació monegasca.
Si els polítics i opinadors d’Andorra que estan entossudits a emmirallar-se en aquell principat el van poder veure potser els ajudarà a adonar-se que Andorra no té res a veure amb Mònaco.
Quan l’estiu del 2023 Mònaco va haver d’abandonar la negociació de l’acord d’associació amb la UE, que compartia fins aleshores amb Andorra i San Marino, no fou pas, encara que n’hi ha que temeràriament ho afirmen, per voluntat de defensar la seva sobirania. Fou perquè França i la Comissió Europea li van fermament aconsellar de retirar-se perquè s’estaven enllestint una sèrie d’enquestes i investigacions internacionals que deixaven Mònaco en una situació molt compromesa en l’àmbit de la lluita contra el blanqueig de capitals.
França i la Comissió Europea volien evitar que la conclusió dels informes internacionals, que s’estaven enllestint aleshores, obliguessin la Comissió Europea a fer fora Mònaco de la taula de negociació.
En aquells moments Concòrdia va emetre un comunicat demanant que Andorra aprofités la “sortida” de Mònaco –en realitat era una expulsió diplomàtica– per suspendre provisionalment la participació a les negociacions de l’acord d’associació amb la UE.
Fou un greu error perquè en l’actualització de la llista de països i jurisdiccions qualificades d’alt risc del Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI) publicada el juny del 2024 s’hi va incloure Mònaco.
La Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra va fer públic, el 21 de juliol del 2024, que en qualsevol relació comercial o transacció financera amb persones físiques o jurídiques de Mònaco s’havia d’aplicar “mesures reforçades de diligència deguda”.
Mònaco es troba entre les jurisdiccions que formen part d’una llista de risc elevat de blanqueig de capitals. El juny del 2025 el Principat de Mònaco fou també situat en la llista grisa de la UE pel mateix motiu de manca de fiabilitat dels seus controls contra el blanqueig.
En la seva reunió plenària de Mèxic, del 9 al 13 de febrer del 2026, el GAFI va decidir mantenir Mònaco en la llista grisa. Es va lloar els avenços de Mònaco però es va perllongar la vigilància reforçada.
Hi haurà noves reunions plenàries del GAFI l’octubre d’enguany i després entre febrer i juny del 2027. Veurem què passa.
Mentrestant Mònaco es troba encara en la llista, actualitzada per la Comissió Europea el 9 de gener del 2026, dels territoris que tenen “carències estratègiques en els seus règims nacionals de lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme”.
Romandre en aquesta mena de llistes és un menyscapte molt important en la reputació del país i el Consell Nacional i el Govern del Príncep de Mònaco en són conscients.
Però les nostres diferències amb el Principat de Mònaco no s’aturen en l’aplicació d’una política diferent en la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme.
En l’àmbit constitucional i de sobirania política hi ha també moltes i importants diferències.
A Mònaco el Govern és del Príncep. És ell qui el nomena i el destitueix, quan i com li plau. El Conseil National no nomena el Govern ni el pot censurar. Amb prou feines pot examinar el pressupost i plantejar preguntes als membres del Govern. La seva competència legislativa és reduïda i sotmesa a la voluntat del Príncep.
D’altra banda el primer ministre o cap de Govern de Mònaco no és ciutadà monegasc. És un alt funcionari francès proposat per França.
Andorra no pot pas emmirallar-se en Mònaco. Pretendre que ens hi hauríem d’inspirar a l’hora d’encarar les nostres relacions amb la Unió Europea, és, senzillament, una barbaritat.