Bon dia a tothom!
Segle XIX. Viatgers de tot el món es desplacen a Andorra. Esgarrifats per la manera ancestral com vivim però queden meravellats per la nostra pau, el bon caràcter i l’hospitalitat.
Anys 30. Les aigües calentes d’Escaldes es converteixen en un gran atractiu per a turistes i personatges importants.
Anys 1936-1945. Pares, avis i tota mena de gent que arribaven a refugiar-se a casa nostra, intuïen que aquí podrien refer la seva vida i alguna cosa més.
Anys 50. Gent visionària va decidir importar productes i vendre’ls a Andorra i així tots els baixos de l’avinguda Meritxell es convertiren en petites botigues que venien de tot el més modern i més barat d’Europa.
Anys 70. El sucre, el tabac, el Duralex, les mitges de nylon, el Prisunic, les Caves Manacor, les excursions Lito i Font, la plaça de toros... van fer que a finals dels 70 hi hagués gent dormint als cotxes per la manca de places hoteleres.
Època Forné-Pintat. D’aquí en endavant un continu creixement urbanístic i social sense parar amb la col·laboració de la banca, que també jugava un paper especial en l’evasió fiscal de petits comerciants i de grans empresaris sota el sistema de paradís fiscal.
Època Martí. Però arriba un dia que tot això fa un daltabaix pels acords de doble imposició i Andorra deixa de ser paradís fiscal. La Banca rep un cop molt dur i els seus clients encara més! Al mateix temps, el fet de ser un país d’èxit els ha pujat al cap, a alguns empresaris, i el diferencial de preu dels productes amb altres països ja no resulta tan interessant. Fa anys que parlem de turisme de qualitat, però de moment només aconseguim turisme de quantitat. Però uns sempre han de guanyar més encara que vagi en detriment de tots. En diuen llei del mercat o llei de l’oferta i la demanda.
Època Espot. Així anem passant, crisis, pandèmia, guerra, mentre s’està gestant la resurrecció de l’au fènix!
Un vident mentalista es va adonar que el que necessitava Andorra era “talent”. És a dir: gent que aportés “valor afegit”, a part de diners. I la nova onada, amb el món digital, ha fet arribar una colla de creadors de continguts, streamers, youtubers, empresaris de criptomonedes, empreses de cursos digitals, etc., que evidentment fan molt soroll i atrauen molta més gent. Fet que ens ha convertit una altra vegada, com diu la ministra Marsol, en un país d’èxit. Molt bé!
Però tinc un dubte: gent jove, que ha vingut a Andorra per qüestió d’impostos, ningú se n’amaga. La meitat del temps se’l passen a Espanya, on tenen la família i els amics, aquí s’avorreixen solemnement... El dia que al seu país es regularitzi mínimament el tema d’impostos, desapareixeran com han vingut. La llàstima, per ells, és que a Espanya no ha guanyat el PP.
Què en farem, de l’èxit? En buscarem un altre, com hem fet sempre, és clar. Però mai hem mirat al futur, sempre a tapar forats. I ara si no hi cabem, els treballadors a viure a l’estranger, perquè Déu mos en guard de tocar els beneficis dels qui més en tenen. Això és cosa de comunistes! I si cal que les empreses demanin antecedents penals i punts de la CASS, quin problema hi ha? Cap, de pas que em demanin la història clínica i així ja no cal que passi per Immigració! La protecció de dades a fer punyetes! I no podeu tractar la gent del país veí com si fos el corral de casa vostra. A ells també els afecta!
Jo creuria que teniu un problema de concepció de país. Encara no heu definit quin tipus de país voleu, en qualitat, en quantitat ni en recursos. I això ja fa molts anys que dura!
Perdoneu, però penso que l’èxit se us ha begut l’enteniment
Au, Bon Dia tingueu i bon final de Festa Major d’Andorra la Vella!
