Andorra, país o producte?

Possiblement compti més l’embolcall que el contingut. La identitat d’un país petit i fràgil s’ha de defensar a capa i espasa. Per desgràcia, copiem l’exemple de fora, ja que gairebé tots els missatges publicitaris (la gran majoria adreçats a uns visitants de parla catalana o espanyola; alguns francesos i ben pocs anglesos) estan escrits en anglès. No cal que us en doni exemples, els nostres carrers prou us ho diran.

No sé si hem perdut definitivament el nord. Ens emmirallem en Dubai, las Vegas o Nova York. Ja no defensem la construcció de pedra i fusta, ni l’alçada raonablement limitada dels immobles que ens deixen veure el nostre bé paisatgístic més preuat, les muntanyes. Sembla com si algunes de les nostres institucions haguessin entrat en un cursa ultra per veure qui la feia més grossa. La construcció de The Cloud, una enormitat urbanística i financera per la qual, tot i que no sabem ben bé quan ens costarà ni què hi farem, destruïm uns edificis en molt bon estat que haurien pogut servir a activitats culturals i socials. Però això, a Andorra, compta poc, ni tan sols respectem la Carta Magna (article 34 de la Constitució.)

Ara, continuant en la cursa de despropòsits, sorgeixen projectes de gratacels a Escaldes. Els seus promotors ens diuen que s’hi ubicaran espais públics, zones on puguin jugar els infants. Hi haurà nens jugant a prop d’un casino? Crec que els jocs que s’hi podran trobar seran d’un altre tipus d’esbarjo. Gratacels “integrats en el paisatge d’una vall estreta”? És clar, el mateixos promotors volen “vendre” el producte i, ja no ve d’aquí, un cop més, Andorra obvia la seva Constitució (article 31).

Un altre institució proposa la construcció d’una cinta transportadora al carrer Ciutat de Valls, tot argumentant que així les persones grans no hauran de caminar. Així, eviten allò que el seny recomana, caminar, però força, saludablement i dignament, i no amb pensions que sovint se situen entre els 300 i 700 euros.

Per altra banda, volem ser respectuosos amb el nostre medi-ambient i participem en cimeres internacionals, però importem residus per alimentar un monstre incinerador sobredimensionat. Una contradicció més que s’afegeix als diners que gastem construint aparcaments o renovant rotondes. El ciment i asfalt es mengen el pressupost; el gris engoleix el verd.

I gairebé cada dia la premsa ens serveix aprovacions de despeses milionàries, dèficits preocupants, lloguers alts, alts càrrecs ben retribuïts, sous derisoris i pensions ridícules. L’Andorra dels uns i l’Andorra dels altres.

Fem país? Cuidem la nostra gent? No, “venem i comprem”, i experts forans, sovint ben retribuïts, ens fan empassar missatges per vendre’ns allò que els farà rics, a ells, i que al mateix temps empobrirà el nostre paisatge i, de retruc, unes finances ja força malmeses.

Un país petit ha de ser molt conscient de la seva fragilitat, ha de defensar i reforçar el paisatge, allò que el fa diferent i, per tant interessant. Marques comercials que trobem arreu del món, construccions que no són d’aquí acabaran anivellant Andorra amb la resta. No serem res més que un bocí de terra, sense res que allà no tinguin; un producte, potser, amb data de caducitat.

I, si no anem amb compte, de tant voler semblar no sé què, acabarem deixant de ser el que som.