Tants segles de pau en aquestes valls no semblen motiu suficient perquè Andorra voti a favor d’una resolució de l’ONU que té com a objectiu aconseguir un tractat de prohibició de les armes nuclears. Una resolució que hauria de permetre fer passos cap a un món més segur, tenint en compte que les úniques armes de destrucció massiva que no estan prohibides són les nuclears. Els grans discursos cal que vagin acompanyats d’accions. En el cas contrari queden com a meres falses declaracions. Una de moltes altres, als ulls dels ciutadans, que van perdent la confiança en aquests representants polítics que diuen una cosa i en fan una altra. I és que el motiu que el Govern ha exposat per oposar-se a un tractat de prohibició de les armes nuclears ha estat calcat del de la resta de països que també s’hi han mostrat en contra, entre els quals es troben Espanya i França. Millor no molestar gaire. Anar cap allà on bufa el vent sempre és més fàcil. Ens col·loca entre els guanyadors encara que la decisió ens aboqui al suïcidi. Perquè els acords vigents avui sobre aquest tipus d’armament –en els quals diu confiar el Govern– no han donat cap resultat. Perquè hem vist com la despesa en aquest àmbit ha crescut en els darrers anys (les bombes no han patit la crisi). Perquè la sola existència d’armes nuclears posa tot el món en perill. Perquè, tal com diuen els experts, una sola errada humana pot portar a una crisi humanitària global. I d’això aquestes valls no n’estan excloses. Per més que mirem cap a una altra banda. ¿Aplaudirà tot això un país de pau?
