A Andorra també s’hi aixecaren castells, torres i fortaleses

El període medieval a Europa té com a construccions emblemàtiques les esglésies i els castells, símbols del poder eclesiàstic i nobiliari, tan propis de l’edat mitjana. No sé si algú s’ha parat a pensar quantes esglésies hi ha a arreu d’Europa. Moltíssimes, segur, però he estat incapaç de trobar una xifra global. I de castells? Tampoc n’he trobat cap dada global. El país amb més castells per quilòmetre quadrat és el país de Gal·les, amb 400. El país amb més castells per metre quadrat és Bèlgica, amb 72. A l’Estat espanyol es recompten 10.000 castells i a França, uns 40.000 entre castells i fortaleses.
Com a la resta d’Europa, a Andorra també hi havia castells, torres i fortaleses. La documentació ens parla d’un castell de Bragafolls que segurament es trobaria a la parròquia de Sant Julià de Lòria, per alguns historiadors  podria correspondre a la casa Berenguer del Pui d’Olivesa, on diuen que podia haver dormit Carlemany si hagués passat per Andorra, segons una llegenda,  i que també patí una ocupació a finals del segle XVII per part de tropes espanyoles. El segon pariatge parla del castell de Sant Vicens d’Enclar. Fa uns anys és varen trobar les restes d’una fortificació que podria correspondre a la Somplosa que consta en alguns documents. El colomer de Cotxa o torre de les Bons també podia haver estat una torre de vigilància i de defensa, com molt bé va explicar en David Mas a un article a aquest mateix diari fa unes setmanes. El colomer de la Casa Mora, a la Torra, a Canillo, potser hauria estat una torre de defensa, però caldria fer un estudi. Sense moure’ns de Canillo, al fons documental del Tribunal de Corts, en concret al llibre de protocols notarials del notari Jaume Lupetti, datat entre el 1466 i el 1469, consta la venda d’una terra en el lloc dit de l’Artiga, per part de Guillem Cassany, artesà d’Andorra la Vella, a favor de Joan Pellicer de la parròquia de Canillo, per un preu de 4 florins d’or, que té com a confrontacions, d’una part amb una peça de terra del comprador, d’altra part amb una peça de terra de Bartomeu Som i d’altra part “cum castro de Canillo”, és a dir, amb el castell de Canillo. Al segle XV, doncs, el castell encara estaria dempeus. De fet, la zona on es trobaria dit castell es diu encara avui el Roc del Castell. En Quim Valera en un article publicat al BonDia del 8 d’agost del 2021 ja esmenta a Arnau Mir de Tost com a senyor del Castell de Canillo.
En el segon pariatge s’acorda entre el bisbe d’Urgell i el comte de Foix l’enderrocament de tots els castells i fortaleses que es trobessin a Andorra. Puc entendre aquesta decisió en el marc de l’establiment del co-senyoriu de les valls d’Andorra, però és una pèrdua important pel patrimoni cultural del nostre país.  Us imagineu que a més de les nostres esglésies haguéssim pogut oferir visites als castells als nostres turistes, com passa en tots els països d’Europa?