Mai m’he queixat dels nombrosos problemes que m’ha donat el servei d’Andorra Telecom. Mai he reclamat un euro pels constants talls del servei. Mai m’he queixat de les tarifes desorbitades que cobren. Durant 15 anys he pagat religiosament totes les factures al dia. Però amb això sembla que no n’hi ha prou per rebre un tracte normal –ja no dic exquisit– del monopoli per excel·lència d’aquest país. Una companyia que d’un dia a l’altre, sense cap avís, et talla la línia sense cap escrúpol. Resulta que estic fent uns canvis en els comptes bancaris i per descuit –sí, error meu, l’assumeixo– en el compte on em cobren la factura mensual no hi havia saldo suficient. La setmana passada em truquen de la companyia informant-me que els he de fer una transferència perquè el banc els ha retornat la factura i ells no la tornen a girar malgrat ingressis diners al compte de forma immediata. Massa feina, imagino. No pot ser. D’acord. Quan m’anaven a dir el número de compte per fer l’ingrés, el telèfon es va tallar. Vaig pensar que em tornarien a trucar i amb la feina i el dia a dia em vaig oblidar de la qüestió. Ahir de sobte en trobo que em tallen la línia sense cap mena d’avís. He de perdre un matí de feina a anar a Andorra Telecom per saber què ha passat i per anar al banc a fer la transferència, entre altres gestions. I malgrat has pagat el servei –encara que tard– a sobre et cobren un suplement de sis euros per línia per una reconnexió que no saps quan et faran. Tant costava fer una trucada per avisar que es tallaria el servei? És vergonyós que es tracti així els clients. Però com que és un monopoli, no tenim més remei que empassar. Indignant. No tenen vergonya.