D’aquí 50 dies, la pinça formada per un bloqueig als estalvis dels clients combinat amb un intercanvi automàtic de dades arruïnarà la vida d’unes 12.000 persones que van confiar en Andorra. Els diners d’aquestes persones aniran a parar a les butxaques següents: més de 1.000 milions aniran a les hisendes d’Espanya i de França en forma de declaracions complementàries, altres vies de regularització fiscal, multes i interessos; milers de persones quedaran exposades al risc de l’ingrés a presó i centenars de milions d’euros hauran de ser abandonats dins de Vall Banc pels clients que vulguin escapar de les hisendes. Uns diners que generarien uns beneficis monumentals a uns inversors estrangers que, de fet, sols haurien pagat uns 7 milions d’euros per les accions de Vall Banc.
Evidentment, la gran majoria dels clients que viuran aquest espoli perdran els diners i callaran perquè estan en fals davant de les seves hisendes. Però per molts que callin, serà inevitable que un descarat espoli que afectarà milers de famílies estrangeres generi uns titulars demolidors contra Andorra a la premsa internacional.
Evidentment, quan es constaten tantes coses incomprensibles, tantes maneres d’actuar absolutament contràries al que és habitual en processos rigorosos i quan hi ha tants diners en joc, cadascú és lliure de pensar tan malament com consideri oportú.
No es pot utilitzar l’argument que Toni Martí ha deixat anar algunes vegades, que si algú està en fals davant de la seva hisenda s’exposa a perdre els diners. No senyor, no s’hi val, no es poden canviar les regles de joc a meitat del partit sense donar l’oportunitat de deixar la partida. Les regles de joc eren que els estrangers podien dipositar els seus estalvis a Andorra sota un robust secret bancari. No entrarem a debatre sobre les alternatives reals que tenia Andorra per mantenir o no mantenir el secret bancari. Però si es canvien les regles de joc i el Govern vol donar automàticament a les hisendes estrangeres les dades bancàries de tots els comptes dels estrangers a Andorra, abans hem de donar l’oportunitat que les persones que van confiar en nosaltres disposin lliurement dels seus diners. Cal un període de transició. No es poden segrestar els diners dels estrangers que van confiar en nosaltres i, sense donar la possibilitat de disposar dels diners, lliurar automàticament les dades a les hisendes estrangeres.
Que ningú digui que són fets casuals, que eren imprevisibles i fruit d’una situació límit. Fa un any i mig que aviso que les nostres autoritats voldrien fer aquest espoli i, per tant, era absolutament previsible. Era especialment previsible pels 28 consellers generals que no tan sols han mancat a la seva obligació de control al Govern, sinó que han construït una veritable autopista legislativa per executar la pinça del bloqueig dels diners i l’intercanvi automàtic. Que ningú digui que van aprovar la llei de resolucions bancàries per salvar els diners dels clients, perquè la veritat és que van aprovar la llei de resolucions bancàries per eliminar molts drets dels clients i autoritzar l’AREB a actuar al marge del que era la legislació general vigent. Que cap conseller torni a dir que actua per defensar els clients quan, d’aquí uns dies, tots ells votaran la llei d’intercanvi automàtic sent molt conscients que trairan milers de persones, i els arruïnaran la vida, que van confiar en nosaltres i que avui tenen els diners bloquejats.
Però quan vagin a dormir, els prego que recordin que aquest espoli seria el resultat de les accions del Govern, seria el resultat de l’activitat legislativa del Consell General, seria el resultat de l’incompliment de les obligacions de control dels consellers generals, seria el resultat d’unes accions de l’AREB degudament denunciades davant dels nostres tribunals que –de ben segur– aniran fins a Estrasburg, seria el resultat d’un comportament incomprensible de l’INAF però, sobretot, és el resultat d’un trist silenci del poble sobirà andorrà.
No servirà de res plorar després per haver perdut allò que no s’ha tingut la valentia de defensar, i em refereixo a la dignitat d’Andorra.
