Després de llegir diferents entrevistes, reflexions i opinions referents a la participació d’Andorra en la Biennal de Venècia, algunes assenyades, d’altres fora de context o massa frívoles per la importància del projecte, m’agradaria exposar algunes particularitats.
La globalització, la transversalitat, la multiculturalitat a través de la creació artística han estat, ja fa algunes edicions, els motius principals que els diferents comissaris de la Biennal han prioritzat com a valors a desenvolupar. A Venècia les obres produeixen crits de desesperança o plaer, malenconia o silenci. D’altres, un discurs social que ens parla de drames i joies, la llibertat o les lluites per assolir-la, la recerca de camins, d’atreviments, de llenguatges tècnics i creatius, la recerca de la bellesa o l’expressa voluntat d’ignorar-la i també metàfores que deixen entreveure el millor i el pitjor de l’ésser humà, i tot això al costat d’intencionalitats menys fèrtils i moltes, properes al dret a la rebequeria.
Aquesta darrera edició, comissariada per Okwui Enwezor sota el lema All the Worlds Futures (“Tots els futurs del món”), ha permès veure artistes com Jaume Plensa a San Giorgio Maggiore, monumental, en un espai en connivència amb l’espiritualitat de l’artista, Joana Vasconcelos, Chiaeru Shiota, Sarah Lucas, Adel Abdessemed, Bruce Newman, Albert Serra, Jannis Kounellis, Sean Scully, Cy Twombly, Georg Baselitz, Agustí Roqué i Joan Xandri, entre altres, en l’aparador més important de l’art.
En els nostres dies, els diners, els béns materials, les idees, la informació, l’art i la cultura viatgen per l’espai virtual pels cinc continents i creen corrents de comunicació, missatges i llenguatges que dia a dia ens influeixen i ens influiran, i per aquests motius penso que Venècia és una bona plataforma per ser presents en un futur que ja és aquí. Però no cal ni dir que el millor valor que podem aportar a Venècia són els nostres artistes, les seves obres, els valors que comuniquen i la seva capacitat emocional. Tot això ens permetrà ser còmplices amb la resta del món i possiblement ens permetrà fugir de la incomunicació, l’aïllament i l’endogàmia intel·lectual que hem patit durant tants anys.
No obstant això, també existeix l’ètica i l’estètica, que fa referència a l’art i l’ètica en l’àmbit del comportament humà, la que ens permet un món més habitable i cerca un ideal de societat i de conducta envers els altres… És per aquest motiu que un artista no es pot permetre arribar quasi 45 minuts després de l’inici de la inauguració, com va passar en la darrera edició de la Biennal, i que es queixi després de manca de comunicació (evidentment, tots els mitjans que teníem a l’espai ja havien marxat a altres inauguracions). Recordeu aquell tema de Joaquín Sabina que diu: “Y nos dieron las diez y las onze, las doze…” Doncs això.
Venècia és el laboratori d’idees més important de les més de quaranta biennals, triennals i quinquennals que tenen lloc arreu, i això ho demostren els més de deu milions de visites a la seva pàgina web i un branding únic construït al llarg de 120 anys.