Andorra, vista amb ulls de militar

Ja fa més de 125 anys que un militar espanyol, enginyer de professió i alcalde de València en plena dictadura de Primo de Rivera, va visitar el nostre Principat en companyia de Francesc Macià, també militar de rang i igualment enginyer de professió, amb motiu de l’estudi del terreny per construir fortificacions a la frontera per garantir la seguretat de la línia internacional de la Noguera Pallaresa.

Aquest militar no era altre que Juan Avilés Arnau (1864-1934), general de brigada del cos d’enginyers i, després de la seva curta alcaldia a València, cap del servei militar de ferrocarrils. Casat amb Joana Cucurella i Tort i pare de tres filles (Pilar, Mercedes i María), ves per on tots els membres de la família tenien el carnet de soci del Barça! Del seu periple andorrà va sortir un llibre, El Pallás, Aran i Andorra. Notas e impresiones de viaje, publicat a Barcelona l’any 1893. Curiosament, hi descriu els andorrans com a gent “de azules ojos, rostro apacible y facciones correctas” i hi afegeix que “el andorrano, eminentemente montañés y por consiguiente frugal, no necesita trabajar mucho para gozar de una existencia tranquila, casi desahogada...”
Potser fa 125 anys no calia, però ara, a fe de Déu que sí! Després d’una breu explicació del que entén per fer-se l’andorrà, Avilés afegeix que els natius són “amables, caritativos y muy pacíficos”.  Pel que fa a la nostra espiritualitat, escriu: “Otra de las cualidades características del andorrano es su profunda religiosidad, que se muestra tanto en la vida privada como en los actos públicos. Al toque del Ave María todos se descubren con respeto, rezando la oración devotamente. La conservación y pureza de la fé católica es la primera de las obligaciones del Estado y de cada particular, contribuyendo esto en gran parte á la dulzura de costumbres y carencia de asquerosos vicios que allí se observa”.
Val a dir que aquesta qualitat la trobaria força minvada si tornés a visitar-nos… Però no és tan generós quan parla del tabac de casa nostra: “Lo que puedo asegurar es que ese producto, más parecido al azafrán que al tabaco, exhala un olor pestilente y horrible, de todo punto insufrible y apestoso; es imposible, á uno que haya probado otro tabaco, no ya fumarlo, sino mantenerse á algunos metros de distancia de alguien que lo fume, por los gases corrompidos y acres que despide”
Per a Avilés, el fet que Andorra no fes part d’Espanya “de donde siempre ha debido formar parte integrante” el tenia força amoïnat, però sortosament el nostre petit país ha estat independent des de fa 740 anys i, com deia Dostoievski, és millor equivocar-se seguint el teu propi camí que tenir raó seguint el camí d’un altre.