Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Ludmilla Lacueva Canut

Ludmilla Lacueva Canut

Escriptora

 

 

Andorrans pel món: Bonaventura Serch




Fa anys que un personatge em té fascinada des que vaig llegir que havia obert un cafè a Casablanca a principis dels anys trenta del segle passat. Es tracta de Bonaventura Serch, del Pui d’Olivesa de Sant Julià i fill de Juan Serch i de Maria Martell.

La primera referència que en tinc és que el novembre de 1893, amb tan sols 15 anys, el van detenir a París per vagabunderia. El seu pare ja era mort i les autoritats gal·les es van posar en contacte amb el veguer Charles Romeu per obtenir informació. Aquest va demanar a Andorra, més concretament a Jacinto Bonell, batlle francès domiciliat a Encamp, que li comuniqués d’urgència i per informe especial diverses qüestions en relació amb el jove. En primer lloc sobre la situació d’Antoni Torra, que tenia la custòdia del noi, després sobre la conducta del jove Serch i l’interès que podia inspirar, i finalment sobre la situació i moralitat dels parents que li podien quedar a Andorra.

Malauradament no tinc la resposta, però sí que tornem a trobar Serch a Casablanca, més concretament a la Rue d’Andorre, situada al barri Oasis, on era el propietari del Café d’Andorre. Al paper de carta d’aquest establiment, hi podem veure un escut andorrà –que també trobem a la façana amb una mida ben grossa– i es menciona que hi ha l’Andorran’s Dancing i l’orquestra s’anomena Mimi-jazz. El 6 d’agost de 1931 escriu al prefecte Leroy per fer-li avinent, en nom de la colònia d’andorrans de l’Herault i del Marroc, el seu reconeixement com a “verdaders andorrans”. Gratitud que ve donada pels múltiples beneficis amb què ha tingut l’amabilitat de dotar el país, àvid de progrés i de millora amb la instal·lació de sis oficines de correus i diverses cabines telefòniques. Parla a “cor obert” dels obstacles que encara s’han de superar i les tiranies a vèncer en aquest país, en via de progrés, com són: documents catalano-francesos, estat civil laic, supressió del dret de l’hereu i ensenyament obligatori del francès a tots els pobles. Bonaventura Serch està segur que el prefecte farà tot el necessari per tirar endavant tots aquests projectes, però no compta que Leroy demanarà a Romeu el seu parer. La resposta, del 16 d’agost, no es fa esperar.

El veguer explica que coneix molt bé Bonaventura Serch atès que ha tingut sovint afers davant les jurisdiccions andorranes. Segons Romeu, tots els agraïments i sol·licituds que adreça exhibeixen, una vegada més, la voluntat dels andorrans expatriats de mostrar que s’ocupen més dels afers del seu país abandonat, tant si han emigrat a Besiers o a Barcelona com al Marroc. Recalca que qualsevol manifestació en aquest mateix sentit que emani de l’autoritat local o del Consell General serà molt més significativa i tindrà un altre abast. Romeu pensa que seria interessant de conservar aquesta carta als arxius a títol purament documental. Suggeriment ben encertat del veguer que ens ha permès conèixer una mica més aquest andorrà de món.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic