Dormir no és tan fàcil com sembla. En donen fe la quantitat de clíniques del son, de llibres com els del doctor Estivill, de medicaments, mètodes, teràpies, insomnes, somnàmbuls, víctimes de malsons i l’Enquesta nacional de salut, segons la qual el 40% de la classe treballadora dorm menys de sis hores durant els dies feiners. Ja no va al paradís com a la pel·lícula d’Elio Petri sinó que tampoc fa nones. Res d’estrany amb el sidral que tenim.
Deia Francesc Cairat que abans d’anar al llit calia deixar de banda tots els problemes. Però no podem. Més que res perquè no sabem què passarà demà i arrosseguem una motxilla massa feixuga. I això que una nit ben dormida serveix per espantar tots els fantasmes que truquen a la nostra imaginació. Ja pots desconnectar tot tipus d’aparells electrònics dues hores abans d’anar a dormir perquè activen i potencien l’estat de vigília. O evitar activitats que puguin resultar estimulants; no emportar-te la feina a casa, menjar poc, una amanida de pasta i verdures amb un derivat làctic, i fer alguna cosa que no tingui res a veure amb la teva professió, com col·leccionar monedes, plaques de cava, sobres de sucre, tovallons de paper o figuretes dels ous Kinder Sorpresa.
Però no hi ha res a fer i el nostre rellotge biològic s’està convertint en una bomba de fragmentació que no l’atura un concert meditatiu de bols tibetans, la dieta del paleolític o un llibre d’autoajuda.
Qualsevol dia apareixerà en algun mur del país una pintada com aquella que van fer fa uns quants anys al passeig que circumval·la el parc del Terrall a les Borges Blanques i que deia: “anem mal dormits”.
