Som a finals d’agost. Encara és estiu. La majoria seguim de vacances i posant-nos al dia amb aquesta interminable llista de temes pendents que anem recopilant durant tot l’any: llibres per llegir, sèries per veure, sol per prendre, coses per arreglar, etc.

En general intentem desconnectar de la realitat, encara que sigui per un moment, i posar el nostre granet de sorra perquè els programes de Telecinco augmentin la seva audiència. Bé... potser és millor que no sigui per a tant.

És una època que es gaudeix molt. Els que no tenim fills ens podem permetre el luxe d’anar a dormir tard i aixecar-nos sense que el rellotge hagi de sonar. Esmorzar sense presses, llegir el diari tranquil, sortir a caminar per la sorra... Una delícia, vaja.

Però al final, com tot, s’acaba fent pesat, perquè a l’estiu tothom està de vacances. Llavors intentem treure el suc a tots els canals de televisió i el comandament a distància sua de tant com el fem treballar. Però no és el mateix. Res és el mateix quan la pilota no roda.

Perquè el juliol es va fer llarg i d’aquest mes ni en parlem. La Fórmula 1 tot just ara acaba de tornar. Les motos per sort també, amb Marc Márquez i companyia esforçant-se per donar-nos espectacle, i hem tingut els Mundials d’atletisme amb Bolt i la seva desgraciada manera de retirar-se. Bé, no ens podem queixar, però aquestes coses donen per a converses d’un dia o dos com a màxim. I després ens quedem orfes.

Però, ves per on, per sort per a nosaltres, el futbol fa molt que va deixar de ser un esport. Gràcies a Déu i a la Verge Santíssima, aquest espectacle/màquina de fer diners no pot parar i fa tan sols un parell de setmanes tornava en forma de Supercopa d’Espanya. A doble partit i a mitjans d’agost. Que afortunats, perquè ja estàvem a punt d’haver de començar a xerrar als bars sobre les notícies que llegim als diaris, al marge del ball de noms dels possibles fitxatges dels nostres clubs, és clar.

Podem estar tranquils, ajustar-nos el cinturó i relaxar-nos al sofà. Ha tornat el futbol. Ja res més importa.

És igual si molta gent als Estats Units creu que ser americà ara significa reivindicar els valors contra els quals el seu país va barallar-se fa més de 70 anys, o si Trump decideix entrar en guerra amb Corea del Nord. De la independència de Catalunya ja ens n’ocuparem quan toqui, mentre pensem a qui votarem en les pròximes eleccions.

Res més importa. La pilota roda de nou.

Ja podem tornar a odiar Cristiano Ronaldo o Messi, segons el color de la nostra samarreta, perquè ha tornat el futbol, senyors. La Lliga ha començat.

Gràcies a la FIFA, la UEFA, l’LFP o a qui correspongui. Ja tenim de què parlar durant la setmana.