Àngels

La setmana passada va morir la meva amiga Núria Casals. De forma sobtada la mort se la va emportar. Ningú s’ho esperava. Ni ella tampoc. O això almenys pensem els que la coneixíem. Després, qui sap les veus que hi hauria en el seu fòrum intern? Què pensaria ella realment? La Núria superava els seixanta anys. Era d’esperit juvenil i de cor noble. La bondat era la seva principal virtut. Aquí a la Terra va ser molt bona gent. Sempre va tenir per a tothom un somriure, i sempre, sempre unes paraules afectuoses i plenes d’amor. La veies o llegies el WhatsApp seu i se t’esbossava un somriure. Sempre et portava a sentiments positius i bonics, amorosos i càlids, de proximitat humana, de protecció. Com una mare que sempre té paraules belles i protectores per als seus fills. Amb ella et senties feliç, perquè et senties estimat. M’encantava quan em preguntava per la meva neboda Irati. Té nou mesos, i la Núria mai l’havia vist en persona, però sempre, sempre deia de la petita coses precioses i belles. Per parlar com parlava de la Irati, qualsevol persona pensaria que la Núria havia compartit molts moments amb ella. Però no. Cap. A ella no li feia falta. Tenia un amor humà tan elevat, que qualsevol persona que es creués amb la Núria, d’una manera o l’altra sempre se sentia estimat i feliç.
La mort de la Núria m’ha portat a diverses reflexions. Una d’elles és sobre la mateixa mort i la vida, sobre el seu significat, i una altra sobre la condició de certes persones aquí al món durant els anys que hi són. Segur que has sentit parlar dels àngels. Aquestes persones que es posicionen en la vida amb una missió molt concreta, i que moltes vegades no saben ni ells mateixos que l’estan desenvolupant. La Núria era un àngel. Crec que ella mai s’ho havia parat a pensar. Segur que ella ni ho sabia. Però la veritat és que li sortia sol, de forma fluida, una forma de comportament i d’actuació amb les altres persones. Era una pulsió, un impuls natural que li sortia de dins cap a fora. Ella no s’obligava a ser així. Ella no intencionava res. Simplement li sortia sense pensar ni debatre per què ho feia. Era la seva essència, i estava tan integrada en ella que es manifestava constantment en cada acte que feia amb la vida i amb les persones.
Els àngels estan aquí per il·luminar-nos, donar-nos afecte, protegir-nos i fer-nos sentir estimats, sobretot fer-nos sentir estimats. Hi ha moltíssimes persones, i potser tu ets una d’elles, o coneixes algú que sigui així, a mi m’ha passat, que necessiten sentir-se suficients, sentir-se amb valor, sentir-se importants. Sentir que la seva existència val la pena en aquest món. De fet, tots necessitem sentir-nos estimats per experimentar aquesta sensació que tu ets una peça important al món, que tu ets visible i ets aquí. Però quan la persona no sap donar-se aquest valor a ell mateix perd força davant la vida, perd tot el sentit la seva existència. Per això és tan important l’autoestima per a la supervivència. Estimar-te és sinònim de dir: “jo soc important per al món”. I quan tu no sents aquesta sensació sobre tu, pateixes i et sents abandonat, no volgut. Doncs bé, els àngels estan per això. Per recordar-te que tu ets vàlid i que tu ets una peça clau en l’univers. I què fan els àngels? El que feia la Núria sense adonar-se’n: donar amor incondicional a totes les persones. I ho fan des d’actes i gestos amorosos cap a la teva persona, creant en tu un sentiment increïble de “ser estimat”. I aquesta sensació de “soc estimat” és la sensació de “soc vàlid, tinc valor”. I aquí és quan la persona arma els fonaments del seu amor intern cap a l’individu que és i amb el qual viu aquesta vida.
La Núria va deixar un gran impacte en la meva vida. Em vaig sentir molt estimat per ella. I vaig veure com va estimar molta gent. Sé que ara és molt feliç amb el seu marit en l’altre món. Així ella ho desitjava. I també sé que està molt contenta per haver estat com va ser: un àngel a la Terra per a tots nosaltres. Aquí el meu petit tribut, amiga Núria. Tu ja saps. Gràcies pel teu exemple autèntic d’amor humà. Hem après molt de tu.
T’estimo!