Si els vostres algorismes d’internet estan avesats a surfejar per vídeos, notícies i perfils musicals de caràcter més aviat alternatiu, segurament us ha aparegut a la pantalla un duo musical instrumental del Quebec molt peculiar. Van vestits amb disfresses d'estar per casa, una mena de túniques, un personatge amb tela blanca i puntets negres i l’altre amb tela negra amb puntets blancs, amb la tela que els ha sobrat han fet un teló de fons penjat amb quatre pinces d’estendre la roba.
Ningú sap qui són, van amb màscares que semblen fetes en un casal d’estiu, d’aquelles que fèiem amb paper maixé. Mans,  peus i cames pintades de blanc, un aspecte que fa que t’aturis un minut mentre la seva música sona, un ganxo infal·lible que ha aconseguit el seu objectiu.
Com us deia són dos músics, el primer Khn de Poitrine que toca una guitarra de doble màstil en què hi ha una guitarra microtonal i un baix. També fa anar un looper i, per dir-ho d’alguna manera, les veus, l’altre Klek de Poitrine que toca la bateria i també fa veus.
La música que fan no és apta per tots els públics, és rock experimental molt ràpid i ballable, molt rítmic, i les guitarres microtonals el fan estrany a les nostres orelles occidentals. Però s’han convertit en un fenomen a Internet, ara cal veure com això es plasma en la seva carrera, de moment han començat a girar per l'Amèrica del Nord i faran una petita gira per França i Bèlgica i Anglaterra.
Els que vam néixer als setanta, i potser els que van néixer abans, la música d’Angine de poitrine ens porta al Krautrock i a altres paisatges sonors ja coneguts, cosa que ha fet que els meus companys de grup i jo ens demanéssim què hauria passat amb Hysteriofunk si haguéssim tingut les xarxes; fixeu-vos que parlo de xarxes, no d’internet, ja que l’internet comercial va aparèixer si fa o no fa 30 anys, com nosaltres, però el poder de les xarxes i els smartphones ja ens ha agafat grans i cansats, havent d’utilitzar ulleres per la presbícia i mancats d’interès.
Sense xarxes socials virtuals vam aconseguir crear la nostra xarxa social humana, que ens va permetre tocar molt a finals dels 90 i primers 2000. Tant, que encara avui molta gent recorda algun concert en què ens va veure. És força habitual que quan algun coetani que acabes de conèixer et demana amb quin grup toques i dius Hysteriofunk et respongui, ostres,  jo et vaig veure al Carnaval de Solsona o a Balsareny o a Sant Hilari Sacalm, i després acabi dient, però d’això potser fa 20 anys. Potser no, segur.
Les xarxes són màgiques, poden fer que estiguem parlant ara mateix d’un grup del Quebec que encara no ha posat un peu a Europa i ja tinc amics que volen comprar entrades per anar-los a veure. Cal que entengueu el paral·lelisme amb el meu conjunt de rock, ja que quan vam començar també fèiem una mena de rock experimental, escolteu el nostre primer disc i jutgeu, i que ens plantegem si les xarxes haguessin difós més la nostra música.