Les primaveres àrabs s’iniciaren l’any 2010 i foren un conjunt de manifestacions populars que tenien per objectiu la recerca de democràcia i drets socials.

Van ser organitzades per la mateixa població àrab arran d’una sèrie d’elements estructurals que feien insostenible la situació. Eren, en realitat, tres crisis en una: 1. Crisi política i de legitimitat, 2. Crisi econòmica (a banda de ser economies poc obertes, les desigualtats entre rics i pobres i entre territoris eren molt elevades i el preu dels aliments, molt desequilibrat) i 3. Crisi generacional.

Tunísia va ser el país capdavanter, un vertader terratrèmol polític, que fou seguit per Egipte i finalment es va estendre arreu dels països àrabs produint-se el que anomenem moviment deambulació o efecte dominó. Davant d’aquest escenari, podem observar tres possibles conseqüències: revolució, reforma o repressió.

Tunísia se n’ha sortit mínimament, però malauradament manté elevats índexs d’atur i el terrorisme és molt present en el dia a dia. A Síria, en canvi, el règim s’ha fet més fort i la situació actual és molt greu. Les manifestacions mostraven anhels de canvi, de democràcia, de justícia social... Però sis anys després moltes d’aquestes esperances de canvi estan frustrades.

A hores d’ara, ens trobem davant d’una tragèdia global. Cada cop hi ha més persones que no poden tornar a casa. Una crisi que s’inicià l’any 2015 arran de la impossibilitat de retorn, de la situació en països veïns i de l’efecte crida “o ara o mai”.

Som davant d’un problema de responsabilitats diluïdes que ha desembocat en una crisi institucional generadora de tensions entre les institucions comunitàries i que posa de manifest la incapacitat de gestió de la Comissió Europea.

Si no hi ha una gestió que passi per una solució política, l’escenari que es pot preveure és molt negatiu. Frustració i desesperança en molts països del món àrab. Recuperació –en part– de la dialèctica Est-Oest. Control de fronteres accentuat. Vulneració de drets humans. Discursos xenòfobs en determinades expressions polítiques.

D’altra banda, aquest conflicte ha acabat d’evidenciar que el concepte d’Estat-nació ha passat a un segon lloc per donar pas a l’era global i als conflictes asimètrics. Una nova era definida per la globalització i la mundialització de les relacions. Les relacions centrades en el respecte als drets humans, a les llibertats individuals i a l’establiment de la pau han quedat totalment subordinades a les relacions internacionals.