‘Annus horribilis-Annus mirabilis’

Encetem el 2021 amb esperança però també conscients que la Covid-19 no coneix ni calendaris, ni dies assenyalats, ni canvi d’any. 
De moment el virus segueix aquí tot i la llumeta que ens donen les primeres vacunes.
Alguns, com una servidora, hem llençat el 2020 a la brossa. És un any per oblidar, per enterrar al fons d’un pou. 
Val a dir que en menys d’un any hem hagut de canviar les relacions personals, socials, laborals o els mètodes de treball. Les nostres vides han viscut i viuen un trasbals permanent. Un daltabaix profund.
La norma de moda que ens imposen les autoritats arreu del món és la distància social. Viure a través de pantalles i de dispositius electrònics és la realitat de molts. Apropar-se molt, tocar-se, donar-se la mà, acaronar-se o fer un senzill petó esdevenen accions prohibides, fins i tot punibles.
Hem conegut i hem viscut, i encara ho vivim, el que significa la paraula confinament. El que signifiquen les restriccions, les limitacions, les prohibicions.
Ha estat un any on hem descobert la tasca i el sacrifici del personal sanitari arreu del món. Un any on hem pogut valorar la importància dels agricultors, pescadors, ramaders, de la indústria agroalimentària i de tota la cadena dels productes per seguir alimentant-nos malgrat les restriccions. Un any on hem pogut copsar la gran feina de formigueta del personal de neteja que posa esment per mantenir la higiene necessària de tots els llocs, fet que ens permet viure millor.
Un any on ens hem enfrontat a  les nostres fragilitats com a societat o com a model econòmic.
Un any on hem hagut d’adaptar l’ensenyament a través de les pantalles, sense socialització possible i amb un acompanyament personalitzat molt difícil i poc eficient per als infants que més ho necessiten.
Un any on tauletes digitals, ordinadors i telèfons mòbils han estat essencials per tenir accés a la comunicació exterior i a la informació local.
Un any on els periodistes han jugat un rol molt important. Han estat el nostre nexe entre casa nostra i la resta del món. Unes finestretes de notícies que ens han apropat al que passa fora de les fronteres. Sabem, no obstant això, que els periodistes xinesos que es van atrevir a denunciar la pandèmia a Wuhan el gener del 2020 estan o bé empresonats o bé han desaparegut. No és el cas, per aquest tema, dels de França, Espanya, Portugal o de casa nostra. La gran majoria, no tots, dels de casa nostra han fet un treball interessant i incentivador per apropar-nos a les notícies del Principat.
Un any horribilis que s’ha emplenat de cadires buides el dia de Nadal, d’éssers estimats que la Covid-19 ens ha robat.
Un any amb moments mirabilis on s’han publicat menys llibres, però alguns dels publicats són petits tresors. Si ens cenyim als d’autors d’Andorra, em quedo amb Les oliveres i altres paisatges perduts d’Eva i Assumpta Arasa, La companyia nòrdica, d’Albert Villaró, Entre l’infern i la Glòria, d’Àlvar Valls, Memòries, d’Òscar Ribas i Coacher avec les stoiciens - travailler sur soi- accompagner les autres (Le management en pratique), de Jordi Pià Comella en col·laboració amb dos altres autors (en francès). Són llibres exquisits de temes molt diversos, de poemes, de literatura d’intriga i històrica, de vivències i d’autoajuda amb la filosofia dels estoics. 
Un any horribilis per tot el que hem viscut i on hi ha hagut, malgrat tot, moments mirabilis amb iniciatives culturals interessants. Però on també s’han viscut cancel·lacions doloroses de proves esportives.
Un any horribilis que si bé ha canviat de número, de moment no remunta, ni reprèn l’activitat familiar, social, laboral, econòmica i de vida d’abans. Espero tot i amb això que aquest 2021 nou de trinca sigui un any mirabilis, on reaprenguem a viure de manera diferent però sense oblidar que som éssers humans que vivim en societat.
Un any mirabilis, ja que vull agrair a tots els que des del seu àmbit personal, social, laboral o polític fan tot per acompanyar la nostra societat en aquest tràngol. 
M’agradaria pensar que aquest 2021 sigui mirabilis i torni rigorosos, ferms i equànimes aquells que no ho són, aquells que gratuïtament segueixen fent mal usant les seves posicions socials, econòmiques o laborals. 
Prudència per un 2021 que desitjaria mirabilis.