Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Manel Sansa Garal

Manel Sansa Garal

Lliurepensador

 

 

‘Annus horribilis’, prorrogable?




Fa gairebé dotze mesos, quan havíem d’entrar, en l’incessant pas del temps, en una anyada tota rodoneta, qui ens havia de dir que hi trobaríem i a què hauríem d’enfrontar-nos?  En una càbala ben íntimament esotèrica, d’allò que ens inspiren les xifres i els números, sense apear del cert en el fonament de tal desori mental on descocar-hi un entrellat sense cap mena de racionalitat ni la més mínima premeditació de raonament ni raciocini. El 2020 se’ns presentava, mentalment, com un període de benastrugança i de dies de ventura i sort.
Que poc ho vam encertar o pressentir!
Efectivament, l’any 20 del segle XXI tan sols ens va donar una treva de normal regularitat de 73 dies (60+13). Llavors es va originar el coitus interruptus. Una sobtada trencadissa esperpèntica que no augurava res de bo. I així ha sigut com hem anat subsistint sota l’amenaça perpètua, en tots els àmbits, fins al dia d’avui. El rodonet 20-20 ha resultat escabrós i escantellat, una calamitat total. Un totum revolutum de patiments i temences, desassossec i desconfiança, confusió i esvalotament del senderi.
Hem estat amb l’ai al cor durant mesos i mesos, però ara arriba Nadal, amb tot el que comporta en la sensibilitat de cadascú. Celebracions i records en una barreja d’avui i enyorances del passat, quan la celebració de la naixença de Jesucrist es glorificava a totes les llars, amb encontres familiars i a l’església.
Pocs dies abans, el pare anava al bosc de l’obaga a plegar molsa. En portava unes peces gruixudes, molt verdes i brillants. Llavors era quan iniciàvem el muntatge del pessebre, començant per la col·locació d’una estructura, mig casa mig estable, que ell mateix havia confeccionat amb escorces d’arbre. Hi fèiem un riu, amb paper de plata, i tot seguit hi instal·làvem les moltes i variades figuretes que els pares havien anat comprant. La darrera figura a prendre-hi plaça era la del caganer. En haver passat el 31 de desembre, hi feien acte de presència els tres Reis Mags d’Orient.
La Festa de Nadal debutava la nit del dia 24. Tant la mare com el pare, així com la meva germana i jo mateix, i la padrina jaia, quan s’acostava la mitjanit, ens mudàvem  i fèiem cap a l’església de sant Esteve a oir la Missa del gall, cantada. En acabada l’eucaristia i havent saludat alguns amics, partíem cap a casa. Al voltant d’una taula molt ben parada per la mare, ens assèiem còmodament per degustar neules i torrons. Els pares degustaven una copeta de moscatell. A La meva germana i a mi ens feien anar a dormir promptament. 
Ja salivàvem tot pensant en el Dinar de Nadal, que a totes les cases del país era l’única exaltació del natalici del Crist que es feia, amb un àpat familiar abundós i suculent. I fins a set dies després no tenia lloc la revetlla de Cap d’any. A casa, la mare posava les olles grans dintre les petites.
També, tot just set dies abans de la festa de Nadal, en l’onomàstica de la Mare de Déu de l’Esperança, es va extingir la vida del senyor Òscar Ribas Reig. La seva vida política fou llarga i profitosa per al nostre país. 
Era descendent d’un llinatge remarcable de prohoms ben significatius en les institucions, com el senyor Serafí Reig Ribó, Conseller General durant anys i el senyor Julià Reig Ribó qui va ser, en dues ocasions, Síndic-Procurador General del Consell General d’Andorra, tal com li agradava fer-se anomenar.
L’Òscar Ribas, d’ençà de les primeries de la dècada del 1970, en tant que Conseller General, es va distingir pel seu talent innat, la seva bonhomia i la visió premonitòria que manifestava en relació amb el futur del país. Va assumir el càrrec de Cap de govern en diverses ocasions, sense mai haver pogut fer prevaldre la seva idea concreta dels canvis que necessitava Andorra.
Sempre vam tenir una relació correcta, des que el vaig conèixer. Em mereixia molt respecte i, inclús, admiració, sobretot pel seu tarannà pacífic i reflexiu.
Vaig tenir l’honor que em nomenés director general de l’Organisme de Ràdio i Televisió d’Andorra, el 9 de novembre del 1990. Parlava poc i bé, i sabia escoltar el seu interlocutor. La seva defunció haurà deixat un buit en la nostra societat. Expresso aquí un record especial per a la seva esposa, els seus fills i la seva germana.
I malgrat les males notícies, tinc la confiança que l’Annus horribilis s’acabi i que l’any que encetarem ben aviat esdevingui un annus mirabilis, si sabem actuar tots tal com mana el sentit comú.
Mentrestant, només puc desitjar-vos un Feliç Nadal!, amb salut i confiança.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte