La primera virtut del nomenament d’Àngel Ros com a nou ambaixador espanyol va ser la d’esvalotar el galliner llacista. L’últim a afegir-se al cor de lloques ha sigut Quim Monzó, recent Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, aquell guardó que tenen ell i Isabel-Clara Simó, però no Josep Pla. En fi. Resulta que al bon Quim –quants Quims, mare meva– li sembla “trist”, diu, “que la carrera diplomàtica sigui una antiga aspiració seva [de Ros] i que, sent de Lleida, quan et nomenen ambaixador sigui just a Andorra, que només és a 149 quilòmetres”. Ostres, tu, quins tips de riure. Quin tonet, quina santa i catalana petulància! Encara més amb el hashtag, RecaderRos, que va pondre per demanar-li “que ens baixi coses d’Andorra”. Ai, Quim, que ens petem. I, per acabar-ho de rematar, la cullerada de Josep Maria Mainat. El de la Trinca, sí: “Podria ser pitjor. Imagina’t que fos de la Seu”. Pitjor... com Eugeni Bregolat, potser, senyor Mainat? A quina distància consideren Monzó i palmeros que un ambaixador espanyol hauria d’haver nascut? A 192 quilòmetres, com Montobbio, fill de Barcelona? A 179, com Carles Casajuana, de Sant Cugat? Potser hauria sigut millor que fos ajjjpañol de debò –Ebre enllà, ecs– i no un mal català com Ros, per poder rondinar que ens envien un paio que no sap ni català? O un espanyol, no sé, de Nova Zelanda? Arribats en aquest punt, a casa vam trobar la solució. Sempre en trobem una. I ben a la vora: José Antich, l’hagiògraf de Pujol, a qui Aznar va posar de director de La Vanguardia i que avui talaia el ramat d’El Nacional, el pamflet més sectari, subvencionat i nauseabund de la xarxa. I si no és un Antich, l’altre, no importa. De la Seu, però dels nostres. Perquè si ets un pobre sociata lleidatà i botifler, com Ros, és molt trist ser ambaixador a Andorra, tan a la vora. Ho diu en Quim. L'altre Quim.