Antoni Pintat Argelich

La història de l’hotel Principal està lligada a l’Antoni Pintat Argelich, que el va arrendar des del 1943 fins al 1954. Recordem que aquest establiment havia estat a l’origen l’hostal comunal (en una altra ocasió us parlaré de la seva història) que, després d’un període de tres segles, va ser venut el 1931 a Jaume Bargués Pintat. N’Antoni va arrendar l’hotel i de seguida l’establiment va assolir una bona reputació de la mà de la seva sogra Josefa i de la seva esposa, Manela Santolària, que eren molt apreciades.

Antoni Pintat es va dedicar més al comerç, entre d’altres, va obrir una botiga especialitzada en articles de pesca davant l’hotel i, sent molt aficionat al cinema, va decidir muntar-ne un a l’hotel.

A l’origen, la sala havia estat un estable on guardaven bestiar. El Cinema Principal es trobava sota la planta baixa i s’hi podia accedir des de fora, sense haver de passar per l’hotel. Al cinema hi cabien unes 130 persones i per anunciar les pel·lícules, posaven un cartell a l’exterior amb l’horari de les sessions, que tenien lloc cada dissabte i diumenge a les 17 hores i a les 22 hores. A cada projecció hi havia entreacte i els espectadors aprofitaven per anar al cafè a prendre alguna cosa. Aquest era un dels llocs de reunió dels vilatans que venien a fer tertúlia i a jugar a la manilla.

El matrimoni Vila s’ocupava del cinema; l’esposa venia els bitllets a la taquilla i el marit feia anar la màquina projectora. L’entrada valia una o dues pessetes.

El 28 de febrer del 1943 van inaugurar el Cinema Principal amb la projecció de la pel·lícula La Canción de Aixa, amb l’actriu Imperio Argentina. Van passar més pel·lícules conegudes de l’època com La Paloma, Morena Clara, Un marido a precio fijo, Rataplan, Se ha perdido un cadáver, Coqueta hasta el fin, Llovida del Cielo, El gato montés, Brigada salvaje, Doble crimen en la lineaMaginot, Nobleza Baturra, La verbena de la Paloma… No cal dir que aquesta diversió fou ben acollida per tota la població i va tenir molt d’èxit.

Al moment d’arrendar l’hotel, el 1943, Andorra veia passar molts refugiats i Antoni Pintat recordava especialment un americà que, després d’un aterratge forçat, havia escapat de França fins a arribar a Andorra, on li van donar de menjar i beure a l’hotel. Va buscar-li fins i tot uns homes que l’ajudarien a arribar a la seva ambaixada a Espanya. Tot va anar bé fins a Puigcerdà, on la policia el va enxampar a l’estació de trens. Sortosament, la seva nacionalitat el va salvar i el portaren directament a l’ambaixada.

Antoni Pintat Argelich era un home afable que mostrava una mirada benvolent i pacífica. No oblidava gens ni mica com era l’Andorra d’antany amb les seves mancances, la prova, sempre duia a la cartera uns tiquets de racionament de 200 grams de pa per dia que s’havien distribuït entre la població el 1941. Un prohom amb seny que va deixar empremta.