Una nova campanya del ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat: “Aire net, motor apagat” va començar a rodar des de mitjans de setembre. Es tracta d’una campanya de sensibilització creada a dins del marc de la Setmana europea de la mobilitat sostenible i segura 2017, en què, espero que algú encara ho recordi, nombroses ciutats europees proposen diverses iniciatives per fomentar la mobilitat sostenible. Consisteix a promocionar bones pràctiques: aquelles que tots diem que fem sovint, a vegades o de tant en tant...

L’objectiu que es vol assolir amb aquesta campanya és millorar la qualitat de l’aire i alhora reduir el soroll, dues de les principals afectacions que provoca la invasió de vehicles de tota mena, especialment a les ciutats, lloc on resulta que vivim la majoria de persones.

Per veure la dimensió del problema, les previsions apunten que a partir de l’any 2050 el 70% de la població mundial serà urbana, així que uns 10.000 milions d’ànimes viuran, espero que viurem, a les ciutats, encara que aleshores jo preferiria viure en un poble, si no és demanar massa, coses de l’edat i del preu dels lloguers a Andorra. Per tant, el futur de la humanitat es juga a les ciutats, i segur que no voldrem ser-hi ni gasejats ni ensordits, ni tampoc atropellats. La contaminació de l’aire no és un tema per prendre-se’l a la lleugera, les dades de l’afectació que provoca a les persones són del tot demolidores.

La contaminació atmosfèrica va causar la mort prematura a 428.000 persones en 41 països d’Europa el 2014, un nivell lleugerament inferior al de l’any anterior -alguna escletxa d’optimisme hi havíem de trobar-, segons un informe difós per l’Agència Europea del Medi Ambient.

Així doncs, la contaminació atmosfèrica ha esdevingut el principal risc de salut mediambiental a Europa. De fet, redueix l’esperança de vida i contribueix a l’aparició de malalties cardíaques, respiratòries i el temut càncer. També es relaciona amb afeccions com l’asma infantil, el Parkinson i fins i tot l’Alzheimer. Per si no n’hi hagués prou, també genera un considerable impacte econòmic, ja que augmenta els costos mèdics i danya ostensiblement el medi ambient, el nostre suport vital. Però, on és la contaminació? La contaminació pot ser, fins i tot, a dins nostre, és a dir, ja forma part de nosaltres.

Pel que fa a Andorra, el recent informe “La qualitat de l’aire a Andorra”, publicat pel Govern, presenta dades que ens donen un cert respir, si em permeteu la broma fàcil. La tendència dels principals indicadors reflecteixen una certa millora del nostre aire, però tampoc estem per gaires alegries. Els episodis, amb quantitats que sobrepassen els llindars màxims, establerts per l’OMS, de gasos altament perjudicials, com el NO2, el SO2 o les perilloses partícules PM2,5, encara formen part de la nostra quotidianitat.

En contra d’aquesta progressiva millora es posiciona el nostre rècord mundial, i és que resulta, per si no ho heu llegit a la premsa, que a l’informe IMACA 2016 de l’Automòbil Club Andorra es constata que al nostre aparcament, vull dir al país, hi ha més vehicles que persones per treure pit, ben inflat amb una bona dosi de gasos. Veient que ja tenim 82.000 automòbils, potser és més fàcil saber això que el número exacte de persones, però encara no està tot perdut.

Així que les campanyes efectivament són benvingudes, encara que a nivell de carrer jo no he vist cap canvi substancial ni de cap mena. Però el que està clar és que alguna cosa més haurem de portar a terme, o moltes, per tal de canviar la nostra manera de fer, els nostres hàbits que, de tan rutinaris i automatitzats, esdevenen monolítics. Haurem de deixar de ser l’única espècie intel·ligent que contamina el seu hàbitat fins al punt de posar en perill la seva pròpia supervivència. Haurem d’apagar el motor o, millor encara, aparcar el cotxe.