Als poemaris precedents, Mai no tornaràs a Ítaca, Ulisses (1994) i Entre l’aigua i la pedra (2000), publicats per Edicions del Diari d’Andorra, Robert Pastor navegava a través de silencis lluminosos. Amarrava en crepuscles d’alegria o tristesa. Sojornava en mirades de desig. Inscrivia versos als vidres de la intimitat i a les esteles de la memòria, versos que significaven plenituds existencials i buits essencials. I usava imatges poderoses: la humitat etèria que amara la roca i compondrà núvols de temporal, les gotes que baixen pel riu de l’eternitat fins a l’estuari de carícies i embats, el reducte de repòs i afany on compartim sublimitats i busquem dreceres per tal de superar esculls que ell evocava, captingut, en traçar les línies difuses del seu mapa sentimental. La seva ànima es trasbalsava, en preguntar-se per l’origen i el destí dels éssers. S’adonava que en els vaivens de les travessies les entrades a ports salabrosos han sigut partences, renúncies a sadollar la set de dolceses que les sirenes del present canten entre l’enyor i l’esperança.

Ara, al bellament editat tercer volum de la col·lecció Poemitza’m de Marinada Edicions, titulat A quarts de quinze, el poeta canvia de registre. Hi aborda de nou matèries singulars i universals amb ànim analític, però l’estil és aforístic. Els temes són tòpics i actuals, posem el pas del temps i vicissituds pandèmiques. Si bé el to és humorístic, la commoció rau sota l’aparent lleugeresa del divertiment. Robert Pastor desplega un repertori de sentències originals i refranys i dites que transforma hàbilment. Fa somriure, reflexionar, dubtar, endevinar… Ho plasmen perfectament el colofó, la flamant il·lustració que signa Sergi Mas, reprenent diversos elements del conjunt, i l’emocional fotografia d’Antonio Núñez que presideix la coberta, bo i mostrant el caràcter cromàtic i fragmentari de l’obra. A dins, al revers dels mots entreveiem l’esperit crític, tendre i bonhomiós de l’escriptor, posant a ratlla el masclisme sense reprimir l’erotisme, per exemple. Intuïm promeses frustrades i recorrem el cicle vital i natural que ell mostra amb enginy i senzillesa. I captem nostàlgies i decepcions. Així, el títol i algunes estrofes ens recorden que hi ha coses llargament anhelades que arriben massa tard.

El llibre, que es presenta el proper dilluns a la Biblioteca Comunal Universitària de Sant Julià de Lòria (Museu Fàbrica Reig), també celebra el moment. La comicitat subversiva (irònica, sarcàstica, satírica) insta a estimar, exorcitzar i ridiculitzar aspectes de la naturalesa humana. De ben segur que els lectors esbrinaran connotacions implícites als breus passatges que capgiren realitats mundanes i giravolten damunt situacions greus, joioses, picants, amargues… Perquè les cavil·lacions no són anodines, tampoc altisonants. Per tot això i molt més recomano tastar l’assortiment complet d’expressions amb la ment oberta.