Àpat deliciós

Una de les activitats que palesen la merescuda estima que té Sergi Mas de tothom és la mostra organitzada per la Xarranca i el Comú d’Escaldes-Engordany La mirada dels artistes, que aplega a l’Espai Caldes setze creacions al·lusives i, paral·lelament, a la Peixera, obres de joves de l’Escola d’Art d’Andorra la Vella dirigits per Emma Regada. Hi ha, a més, projeccions de curts explicatius realitzats per Héctor Mas i del seu documental Sergi Mas, visites dialogades i un taller. L’exposició és un àpat deliciós per als sentits i la ment que apunto aquí per tal d’animar a apreciar in situ els projectes inicials que omplen una taula parada al centre de la sala i els productes finals que l’envolten.

A una banda de la galeria, Antoni Julià ofereix il·lustracions (llegenda, capsa musicada i bust del mestre) i una empremta en fang que simbolitza el treball manual. Naiara Galdós, un quadre matèric en què cor i cervell intercanvien posicions, una invitació a vèncer opacitats i unir raó i fantasia. Arnau Sánchez, un prodigi pictòric, un moix gairebé real que reposa endormiscat. Loli Rodríguez i Manel Gibert, una instal·lació metafòrica en la qual l’obrer de les arts navega dins un núvol de filferro, prest a plasmar invencions. Reinaldo Márquez recrea en un tríptic estris de talla que leviten damunt d’un bol manufacturat: fosca, penombra, claror. Montserrat Altimiras desplega un acordió de retrats, passa estones amb el Sergi i comparteix amb ell il·lusions, dolços, entusiasme… I Mar Garcia emmarca un laberint de piràmides triangulars de coure que esdevenen esfera de rellotge virtual gravada sobre paper.

Davant la vidriera del fons, Alfons Valdés va i ve de l’espai exterior dels utensilis i els materials a la interioritat d’un refugi obert a la intempèrie de la llum septentrional. I Núria Morcillo i Paquita Marsà transfereixen a un taulell la vista fragmentada d’un conegut paisatge urbà, presidit per grues de gratacels en construcció, on unes vaques pasturen en un solar encara horitzontal.

A l’altra banda, Núria Moreno representa els soldats encantats, les formacions geolò-giques protectores que, a causa de la pau perpètua o de l’oblit, romanen quietes. Fidel Solsona i Raül Mas alcen una glossa col·lectiva que convida el públic a participar en la seva partitura d’ornamentació figurada. Maite Luque gesta un galliner conceptual, reminiscència del primer obrador a Aixovall: una mà escriu, dibuixa, cerca la llibertat. Mònica Armengol estampa un linòleum, un ex-libris amb marques d’unglades inscrites en una peülla de gat. Kala construeix un conseller futur amb malla metàl·lica i components informàtics. Gemma Piera evoca amb delicadesa eines bàsiques del mestre, també les mans, els ulls i el suport fonamental: Maria Canalís. I Eve Ariza, Arnau Orobitg i Sergi Mas fan una musicadura còsmica amb grills solars de trumfes i arpiots per extreure mots emmidonats d’un terròs sec.