Apocalipsis

Aquest terme bíblic significa descobriment o revelació, i en ell s’anuncien esdeveniments que vindran en el futur, és a dir que és un terme profètic. Em sento una mica profeta i vull fer-vos partícips de la meva visió del futur. 

El desembre passat va tenir lloc a Madrid la conferència sobre el canvi climàtic (COP25) i com em temia va resultar un fracàs rotund. L’egoisme col·lectiu i la falta de visió van prevaldre sobre el sentit comú. Jo la qualificaria de fracàs planetari. Tants viatges, tantes conferències, tantes reunions, només han servit per carregar una mica més de gasos tòxics a la nostra deteriorada atmosfera.

He volgut estudiar el tema i he fet una parada en el meu camí. M’he informat, m’he posat a pensar i estic totalment perplex... No sé res, no entenc res. Tot serà igual. Naixeran milions de nens, els avions seguiran creuant els cels, els cotxes continuaran omplint les carreteres, els fabricants de plàstic seguiran fent ampolles i bosses que tardaran segles a desintegrar-se. Tot això està passant sense que el món s’adoni del gran problema. Els polítics debatran sobre les pròximes eleccions  i l’interès miop dels seus partits i altres temes intranscendents.

Intento ordenar els meus pensaments sobre dates científicament comprovades i valorar així la situació del nostre hàbitat. 

1. El planeta està superpoblat amb més de 7.000 milions de persones, que n’estan esgotant tots els recursos. Segons diferents estudis, la població de la Terra per viure en equilibri amb el seu entorn necessitaria dos planetes i mig com el nostre. Avui no val el consell bíblic “creixeu i multipliqueu-vos”, el nostre planeta no necessita més gent.

2. El gel dels pols i dels glaciars es fon. El nivell dels mars i oceans van pujant cada dia com queda dolorosament confirmat per la tragèdia dels habitants de molts països com les Maldives i Bangladesh per citar només dos exemples. La magnitud i freqüència dels grans huracans és cada dia major, com queda demostrat per les dades estadístiques. Les terres fèrtils es desertitzen. Cada any les temperatures estivals arriben a nivells sense precedents i tot indica que cada vegada més morirà més gent víctima de la calor extrema. L’increment de l’acidesa de les aigües dels oceans  afecta negativament tota la vida marina i amenaça l’existència dels Corals.

3. Sorprenentment, els científics han descobert la gran importància de l’alimentació humana en l’evolució dels nostres ecosistemes. Tremolant i incrèdul he llegit un informe de la IPCC (Grup d’experts intergovernamentals sobre el clima) que recomana als nord-americans i europeus reduir el consum de carn en un 90% i el de làctics en un 60%. Ben conegut és que el metà emès pels ruminants és molt més contaminant que el CO2 dels combustibles fòssils.  També denuncien l’agressió ambiental de les emissions dels avions de la que molt poc se’n parla tot i la seva gravetat i que se suma als gasos dels automòbils. Un fet que ha estat molt poc comentat per la premsa. Aquests científics donen per suposat l’impacte negatiu que tenen sobre l’atmosfera els gasos emesos pels automòbils.

Quedo astorat, sorprès i altament preocupat. Veig, sento que una allau ens ve a sobre. Un tsunami implacable i imparable que s’emportarà el nostre planeta. Mentrestant, tothom mira cap a l’altre costat: van tenint fills, fent vacances i excursions com si res passés. Veig tots aquests fets en termes profètics i com un anunci terrible del que ens espera.

No veig camí. Llenço la tovallola, no tinc esperança. Només un il·lús pot creure que la humanitat està disposada a reduir el consum de carn en un 90%, que es prohibeixin els vols, o que es redueixi la circulació per les carreteres. És més, crec que els homes som tan imbècils que, com que escric aquestes paraules en ple hivern no cal preocupar-se del que passarà a l’estiu. Com diu Frank Sinatra: “Let’s forget about tomorrow for tomorrow never comes”. Jo t’asseguro amb la meva privilegiada intel·ligència que el tomorrow sempre arriba. Bé voldria jo que algú amb més talent i ciència refutés els meus arguments i obrís una porta a l’esperança. Amic, encén una espelma i comença a anar pels carrer buscant algú que racionalment contradigui el que acabo de dir. 

Si creus que el meu escrit té quelcom de cert et recomano que t’aturis, pensis i prenguis les poques possibles mesures per protegir-te de les mil i una calamitats que ens esperen. El que dic sembla irreal i per a molts no tindrà cap sentit, però creu-me que té molt de real i és molt cert. Estic segur que no servirà de res, però després de la denúncia em sento més tranquil.