El Comú d’Andorra la Vella ha presentat (i sotmetrà avui en Consell de Comú) el projecte de pressupost per al 2026 amb xifres importants: 60,4 milions d’euros, dels quals 13 milions es destinen a inversions. Un pressupost d’aquesta magnitud mereix una anàlisi exigent, perquè quan els números creixen també ha de créixer la prudència. I és precisament aquí on, des de l’oposició, hi veiem motius de preocupació.

El primer element clau és el pes de la despesa estructural. El pressupost destina més del 70% dels recursos a despesa de personal i a béns corrents i serveis. En personal, s’arriba als 21,5 milions d’euros, amb increments destacables en gratificacions i noves contractacions. En funcionament i serveis externs, la xifra puja fins als 21,7 milions, amb un augment rellevant de les externalitzacions.

Això no és un detall tècnic, sinó una decisió política. Un Comú amb una estructura cada vegada més pesada és un Comú més rígid i amb menys capacitat de reacció. Quan arriben moments d’incertesa econòmica, aquesta rigidesa acaba traduint-se en menys marge per invertir o en decisions difícils: apujar taxes, retallar serveis o endeutar-se. No és una hipòtesi teòrica; és una experiència coneguda.

El segon punt crític són els ingressos. El pressupost preveu un increment del 7,2%, amb una aposta molt forta per l’àmbit urbanístic: increment del 30,7%. Augmenten els drets de construcció, l’ITP i altres ingressos vinculats directament al mercat immobiliari. El problema no és confiar en l’activitat econòmica de la construcció, sinó fer-ho sense prou prudència. Les dades apunten a una moderació de l’obra nova i, a més, Andorra la Vella ha prorrogat la suspensió de llicències per redefinir el planejament urbanístic. En aquest context, basar una part tan important del pressupost en ingressos volàtils comporta un risc evident.

I quan els ingressos no acaben arribant com s’havien previst, cal quadrar els números. És aquí on apareix el tercer element de debat: l’increment de tarifes i preus públics. El pressupost recull augments en serveis com els abonaments dels Serradells o els aparcaments. No parlem de despeses accessòries, sinó de serveis que formen part del dia a dia de molts ciutadans, vinculats a la salut, l’oci i la mobilitat. Aquesta és, massa sovint, la sortida fàcil quan la despesa estructural creix més del compte.

La nostra posició és clara. Sí a les inversions que milloren la ciutat i els serveis, però no a un pressupost que carrega massa pes en l’estructura, que construeix optimisme sobre ingressos fràgils i que acaba fent pagar l’esforç al ciutadà.

Governar no és només presentar xifres que quadrin sobre el paper. És decidir amb responsabilitat, pensant en el mitjà i llarg termini. Andorra la Vella necessita un Comú eficient, solvent i preparat per a qualsevol canvi de cicle. I això només s’aconsegueix amb més gestió abans que més despesa, més realisme abans que més optimisme i més respecte al ciutadà abans que més increments tarifaris.