Ho recull la dita, o almenys així m’ho dic i aplico a mi mateixa. Aprendre dels errors és de savis –i ajuda a créixer–, hi afegeixo. Perquè no tot ho fem bé. I anticipar-se també és de savis, i quan resulta que en més d’una ocasió la manca de previsió causa estralls... ja no sé què més podem dir. ¿Ens hem de conformar una vegada més a repetir tropecé de nuevo con la misma piedra, com cantaria Julio Iglesias? Manca de previsió per tenir disponibles lloguers de pisos a preu assequible; manca de previsió per tenir les places de residència concertades necessàries perquè, ens agradi o no, ens anem fent grans i d’alguna manera hem de passar els darrers anys de vida. I és que més enllà de la gestió del dia a dia, els governants s’han d’anticipar a les situacions que ningú voldria que es donessin i que després tots lamentem. O és que a Andorra la gent no envelleix? Que jo sàpiga tenim aire embotellat que es comercialitza i tot, però l’elixir de l’eterna joventut encara no. O sí? I jo no me n’he assabentat –jo, la d’ànima despistada que no em despisto, no, a demanar, a qui en té la competència, les dades per contrastar informacions que en moltes ocasions arriben a misses dites i encara amb el “em sap greu el que s’ha publicat perquè no és veritat”–. Si ho digués algú que puntualment et facilita la feina, no hi hauria res a dir, però quan en moltes ocasions les respostes arriben mesos després o directament mai no arriben... I és que per aquesta regla de tres, hi ha matèries sope les quals no podríem publicar mai res de res perquè no en tenim cap resposta tot i demanar una vegada rere l’altra, com un disc ratllat. I posats a escollir cançó prefereixo taral·lejar Hoy puede ser un gran dia, de Joan Manel Serrat.