Temps era temps, per Reis el producte estrella a les cartes dels menuts acostumava a ser, no sé, una Barriguitas, un Scalextric o una bici. Ignorem quina haurà sigut enguany la fortuna de la canalla, urbi et orbi, però passats uns dies ja tenim dades en relació amb les joguines que més furor han causat entre els petits de casa arreu del món. Pel que fa a mi, tant se val el que jo volgués, perquè estava condemnat a rebre, de manera invariable, uns guants de llana o una puta bufanda. 

Per començar trobem la figura articulada de Nicolás Maduro, edició limitada model Segrest. Ve amb dos outfits que pots emprar segons l’ocasió. Si jugues a fer un míting polític bolivarià li poses el xandall amb els colors de la bandera de Veneçuela, i prement un botonet canta i balla el seu èxit “Not war, yes peace”. Si, per contra, vols reproduir la seva “captura” el guarneixes amb el Nike de dues peces, manilles i xancles piscineres. Com a extra, deixa anar frases memorables, com ara “Donald Trump, hands off Venezuela, de inmediati”. D’altra banda molts s’han decantat per Putinland –Special Military Operation. Pots avançar caselles si tens prou reserves de gas, i retrocedir-ne o empanar-te caçant mosques tres torns si ets la Comissió Europea. Les mentides i la manipulació donen punts d’experiència. Després hi ha Netanyahu Ultimate Edition, només per a PS5. El mapa del joc és el territori palestí i els atacs són narrats per una veu en off que justifica cada agressió com a “necessitat inevitable”. Inclou dret internacional en format plastilina, tokens d’aliats en mode silenci i un sistema intel·ligent que converteix qualsevol crítica en antisemitisme-just-in-case. Ideal per jugar a exterminar pobles sencers mentre el món discuteix sobre semàntica. Finalment també hi ha el Manual de Supervivència Moral per a Occidentals, il·lustrat, que s’ha venut a carretades. Aprens, ja de ben jovenet, a indignar-te selectivament i a defensar drets humans o pixar-t’hi en funció de qui els vulnera. L’acompanya un annex amb excuses estàndard i una taula per desxifrar ganyotes, espasmes, deliris i equilibris verbals de Donald Trump a  les rodes de premsa, quan no té clar si liquidar Putin, menjar-li la boca o casar-s’hi.

El Nadal vinent demanaré un globus terraqüi màgic amb interruptor, per apagar-lo una estona, però dubto que m’ho portin: fan miracles, però tot té un límit. A veure, tampoc me’n refio gaire, i és que aquest any m’han fet un altre cop la pirula i em quedo de nou sense el nino inflable de George Clooney model Pell de Seda. Si segueixen tocant-me els ous, en lloc de moscatell i torró a la propera el que deixaré a la finestra és un escamot de la policia de fronteres de Trump. S’ho estan buscant.