Ho havia vist fora d’Andorra i ara també veig que algunes empreses del país ho ofereixen en els seus anuncis de feina. A la Panadella, que tants viatgers de l’Alsina havia acollit en temps passats, i entre els quals m’incloc, un lloc on el Jaumet i jo parem de tant en tant per fer un cafè encara que ens hàgim de desviar de l’autovia, es pot llegir des de fa temps que cerquen forner o aprenent de forner amb el compromís d’ensenyar l’ofici. I és clar, el pa i les pastes que fan al conjunt pintoresc de la Panadella que s’ha quedat com un indret gairebé de peça de museu són francament bons i amb fama, fins al punt que la gent que viuen per allà a prop agafen el cotxe per anar-los a comprar expressament allà. També l’altre dia vaig llegir un anunci de feina que oferia aquí a Andorra ensenyar l’ofici, crec que era de forner però em sona que alguna empresa de fusteria també ho proposava. No sé quin èxit tindrà però ho trobo essencial. Perquè en els temps de la revolució tecnològica i de la realitat virtual, mentre no arribin els robots que potser faran de forners i de fusters, i de tapissers i... A més, qui no vol menjar unes bones pastes per seguir en l’àmbit del pa de cada dia? Aquests oficis, a més, ens faciliten la vida i fan caliu. Almenys ho percebo així. Em direu antiga i segurament ho soc. La traça és com captar l’atenció perquè els joves i no tan joves s’hi vulguin dedicar. L’escola d’oficis demanada per associacions i posada en marxa en forma d’unes FPs bàsiques ja vindria a respondre a aquesta necessitat però caldria fer molt més, sobretot per valorar com cal aquests oficis. Perquè no hi ha feines de primera i de segona. I no hi ha ningú que neixi ensenyat.
