“Molt poca gent l’encerta abans d’equivocar-se” (Sèneca). No podem canviar el passat negatiu ni evitar els errors comesos, però sí que podem i hem d’aprendre’n per evitar problemes presents i futurs. Quan fem això amb bon seny, aconseguim transformar un mal en un bé i allò que és negatiu en positiu.
Encara que molts saben que això és sensatesa, pocs ho practiquen. És més fàcil ensenyar que aprendre o posar en pràctica allò que s’ensenya. Els coneixements que no es practiquen no beneficien a ningú; per tant, no solament hem d’aprendre coses bones cada dia, sinó que hem de posar en pràctica cada cosa bona que aprenem.
Tots ens equivoquem moltes vegades, però són pocs els que rectifiquen els seus errors. És molt bo llegir cada dia i aprendre noves coses per ésser millors i viure més positivament, però recordeu que només s’assimila allò que es practica. Mireu de treure una lliçó de cada error comès en el passat i oblideu els fracassos, però recordeu l’experiència, que us pot ajudar en el futur.
Si feu estadístiques comprovareu que el 90% de les coses de la vostra vida són bones i solament el 10% són dolentes o negatives. Per tant, si voleu ésser feliços i fruir de bona salut oblideu les deu coses negatives i penseu en les noranta bones o positives, donant gràcies a Déu per tot.
En aquest món a tots ens passen coses bones i dolentes. No hi ha ningú a qui des que va néixer tot li hagi anat bé, però tampoc no hi ha ningú a qui tot li hagi anat malament. La diferència que hi ha entre la persona feliç i la que està amargada és que la segona solament pensa en tot allò que li ha passat de dolent i en les coses dolentes que vindran, i l’altra, oblidant tot el que és negatiu de la vida, solament pensa en totes les coses bones que han passat i totes les coses bones que vindran, sense descuidar la part bona de cada dia.
Les persones pessimistes, que solament pensen en el que és negatiu, viuen amargades, depressives i tristes, i a més amb el temps tindran úlcera d’estómac, males digestions, migranyes i tota mena de mals que s’han fabricat elles mateixes per la seva forma de pensar i viure.
Si donéssim valor a tot allò que tenim, seríem les persones més felices de la terra. Una persona va dir: “Vaig tenir aflicció perquè no tenia sabates fins que en vaig veure un que no tenia peus.” És cert que hi ha gent tan pobra que no pot comprar unes sabates, però és molt més trist no tenir peus encara que tinguis molts diners per comprar les millors sabates.
La felicitat i la infelicitat és el resultat d’una ment positiva o negativa; depèn solament de valorar totes les coses bones que tenim, i les que vindran, o de preocupar-se de les coses dolentes que hem passat i les que vindran. Procurem de mirar la part bona de la vida i de les persones, així fruirem de moltes coses a les quals ara no donem valor, i no ens preocuparem per certes coses que ens poden enfonsar.
Recordeu que la majoria de la gent ha après moltes coses bones en l’adversitat i en la malaltia, coses que no havia après mai en la salut i la prosperitat. Si consideres que tens ulls, peus i mans, fruiràs fins i tot fregant plats, perquè molts no ho poden fer. Molta gent és rica, encara que tingui pocs diners, perquè valora totes aquestes coses que molts no tenen.
“La felicitat no consisteix en les moltes coses que un té, sinó en la manera d’apreciar-les encara que no en tingui tantes” (Fr. Adr. Suárez). “De vegades renunciem al que tenim per allò que esperem tenir” (Shakespeare). Per tant, “frueix de la vida, sense comparar-la amb la dels altres” (Concorce).