Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de OVilella

Oriol Vilella

Músic

 

 

Aprofitant els dies de festa




Aquests dies de festa que ens proporciona el Nadal i el final d’any, i en els quals, tal com ens recorden les dites populars i els anuncis televisius, cal apropar-se a la família més o menys llunyana, “per Nadal cada ovella al seu corral”, “vuelve a casa, vuelve...”, etcètera.

En el millor dels casos, si ens toca baixar a Barcelona, podem aprofitar per posar-nos al dia consumint porcions de cultura que no ha d’arribar al nostre país. Jo he aprofitat per fer un parell d’incursions culturals que m’agradarà comentar-vos perquè encara hi podeu anar.

En la primera hi participa el meu amic Roger Casamajor, l’actor andorrà que amb la companyia catalana Dagoll Dagom està representant Maremar, una obra basada en Pèricles, Príncep de Tir, de William Shakespeare, però amb les característiques pinzellades d’actualitat amb les quals Dagoll Dagom sovint esquitxa les seves produccions. En aquesta ocasió aprofiten l’argument per, de manera explícita, sense amagar-se’n, tractar el tema dels refugiats i el drama de les morts a la mar mediterrània. Aquesta mateixa mar que un parell de mil·lennis enrere albergava les llegendes i mites grecs, ara és l’escenari d’una tragèdia real a la qual sembla que no es vol posar fi, malgrat que els neofatxes, tan en voga a les Espanyes, diguin que tenen la solució, solució que, de ben segur, sé que no m’agradarà.

Maremar és sublim, les cançons de Lluís Llach, cantades magistralment a cappella pels actors i actrius et fan posar la pell de gallina des del primer instant, i aquest sentiment de captivament es manté fins al final de l’obra, amb la platea dempeus aplaudint. És aleshores quan l’actriu Mercè Martínez va explicar que l’obra recollia diners per a tot un seguit d’associacions que es dedicaven a ajudar els exiliats i refugiats que tenien la sort d’arribar a la costa i no morir engolits per les onades.

El Roger, com sempre, està esplèndid, fa de Pèricles, el prota, i canta molt bé, a veure si l’enredem perquè ho faci al pròxim disc d’Hysteriofunk.

Si la voleu veure, afanyeu-vos, ja que està en cartellera fins aquest diumenge.

Entre l’escudella, els canelons, els torrons i els polvorons vaig tenir temps de fer una altra escapadeta a la capital catalana, on vaig anar al CCCB a veure una exposició dedicada a Stanley Kubrick. Aquí vaig cometre la temeritat d’anar-hi amb els meus fills, però contràriament al que podia pensar, els va agradar. L’exposició és molt freak, per a fanàtics; camines entre guions originals, escenaris originals, vestuaris i attrezzo utilitzat a les pel·lícules; la màquina d’escriure de El Resplandor, la disfressa d’homínid del principi de 2001, el vestit blanc que duia Malcom McDowell a La naranja mecánica. Però cal dir que aquest home era un geni, amb només una dotzena mal contada de pel·lícules va tocar tots els gèneres magistralment, canviant la manera de realitzar les pel·lícules de romans, les de guerra, les de ciència-ficció, les d’època.

Fins al 31 de març podeu veure aquesta exposició, que una baixada a Barcelona de tant en tant va bé.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic