Apunts econòmics

Segons l’informe del departament d’Estadística referent al segon trimestre del 2019, l’economia andorrana ha enregistrat un creixement real del 2,3%, un punt superior a la variació del mateix període de l’any anterior. El comportament del segon trimestre és molt semblant al dels darrers trimestres del 2018 i també als resultats del primer trimestre del 2019, amb tots els sectors d’activitat experimentant creixements similars. Si bé el sector industrial presenta un resultat negatiu, l’altra cara de la moneda són els sectors de la construcció i el financer, dos àmbits amb creixements intensos durant els tres darrers mesos.

Així, el comportament de la nostra economia consolida la tendència de creixement moderat, igualant l’evolució de l’economia espanyola (2,3%), i un punt per sobre de la variació de la UE i de l’economia francesa (1,4%). Podem dir que, tot i que sembla que estem en el bon camí, el creixement és lent, més del que tots voldríem. Per tant, necessitem créixer, i la pregunta és com ho podem fer.

No és gens fàcil, i les palanques clau que ens poden ajudar com la tecnologia, la innovació i l’educació, tenen efectes a llarg termini. Un factor clau que pot estimular el creixement més ràpid és la recuperació de la confiança de les empreses, perquè puguin dur a terme inversions, generar llocs de treball i produir més.

Recuperar la confiança del teixit empresarial és clau per poder reestructurar l’economia andorrana. Les reformes iniciades són un camí que van donant resultats, però segurament no són suficients. El teixit empresarial i emprenedor necessita que el crèdit nou augmenti de manera més decidida, i aquí tornem a topar amb la confiança, en aquest cas del sector bancari, per tant no poden obviar aquest factor intangible, però a l’hora determinant en la generació de creixement.

La recuperació econòmica serà minsa i feble, i el més preocupant, no serà sostenible, si no seguim fent els deures que tenim pendents; seguir amb les reformes necessàries que han d’aportar competitivitat, al mateix temps que s’aplica una dosi d’austeritat necessària per no reproduir els errors associats als cicles d’expansió.

Soc optimista i penso que anem pel bon camí de la recuperació, la crisi va obligar a les nostres empreses a mirar internament en termes d’estructura, costos, balanços i sobretot, i molt important, en termes d’estratègia de mercat. Ara comencem a veure com comença a recuperar-se la inversió, les empreses que van reajustar les seves plantilles obligats per la conjuntura, impulsen la contractació novament millorant per tant l’ocupació.

Hem de tenir molt present que sense recuperació de la confiança per part dels empresaris i dels ciutadans en general, no hi haurà ni reactivació ni consolidació del creixement. També hem d’admetre que aquest clima de confiança no es pot crear a partir de teories o sensacions poc fonamentades.La confiança ens l’hem de guanyar amb fets, amb decisions i amb propostes.

Què podem fer cadascú des de les nostres responsabilitats per impulsar el camí del creixement? Crec que un factor que pot ser clau és la necessitat d’accelerar la productivitat, tant del sector públic com al sector privat, i aquí tenim camí per recórrer en fer un pas decidit cap a la transformació digital i l’e-governança,tant pública i privada.