Aquell home de fer feines

L’estiu del 1883 Jacint Verdaguer va recórrer una part d’Andorra durant el seu viatge pels Pirineus, en va deixar constància al poema Canigó. Ara una ruta del Comú d’Ordino i algunes plaques com la que hi ha a la façana de casa Guillemó recorden aquells episodis de la vida del capellà poeta.
El 1945 Joaquim Amat-Piniella es va refugiar a Sant Julià, a casa del seu cunyat, el doctor Llaveries. Vençut de la guerra civil, exiliat a França, deportat al camp de concentració de Mauthausen, els ulls més tristos del món segons Montserrat Roig, va trobar a Sant Julià la pau per passar al paper els poemes de Les llunyanies que tenia en trossos de roba o de sacs del camp de l’horror, i per escriure la novel·la K.L. Reich.
L’any de la pandèmia i del desastre, Àlvar Valls va publicar Entre l’infern i la glòria, la va presentar en públic a Andorra just un dia abans del tancament de les escoles i del confinament de la vida i de la gent.
Fa pocs dies Entre l’infern i la glòria, una novel·la sobre la figura de Verdaguer, va guanyar el premi Amat-Piniella que a Manresa, homenatja la figura del novel·lista tancant així un cercle genial, que mostra un cop més la intensa relació d’Andorra amb la literatura, la vida cultural que batega a sota d’un teixit comercial i turístic.
Àlvar Valls sempre s’ha definit com a “home de fer feines de la lletra impresa”, posant el focus en la feina de corrector i de traductor, és a dir, treballant al servei dels textos escrits per d’altres. Però això és incomplet, perquè també ha estat durant moltes dècades un molt bon periodista, una dosi de seny i de treball intens. De curiositat intel·lectual enmig d’un caos de societat que es construïa molt de pressa. I un poeta. I un novel·lista premiat i reconegut per la crítica, que ha subratllat l’excel·lent retrat de la figura, de l’època, de la convulsió social i política i, sobretot, una excel·lència en l’estil, en la llengua, en la capacitat de fer parlar amb versemblança burgesos, artistes i classes populars.
Potser ha arribat l’hora de canviar la definició. Queda jubilat com a home de fer feines i estrena amb catifa vermella als peus i purpurina caient del sostre, la definició d’escriptor amb majúscules. Felicitats, Àlvar.
I avui, que encara ens dura l’efecte d’un Sant Jordi especial,  podem llegir l’obra d’un altre incansable treballador, aquest de la història i la recerca calmada i rigorosa des de la Universitat de Lleida, Josep Calvet, que publica Sort–Tel-Aviv. Dues bessones separades pel nazisme. El 2017 Calvet troba entre els papers vells d’un hostal de Sort una carta enviada a Tel-Aviv i retornada sense trobar la destinatària el 1944. Calvet du aquesta carta a la dona que l’havia d’haver rebut en aquell moment i ens descobreix la història de dues germanes, i de tota la família jueva de fet, fugint del nazisme pels Pirineus i separant-se pel món després de la guerra.
A la història de les germanes Calvet hi afegeix, a més, la de quatre homes de Sort que van acabar als camps nazis. Vivències de persones senzilles,  història amb majúscules, i documents amagats en molts racons que encara esperen ser llegits i investigats.