L’estiu del 1883 Jacint Verdaguer va recórrer una part d’Andorra durant el seu viatge pels Pirineus, en va deixar constància al poema Canigó. Ara una ruta del Comú d’Ordino i algunes plaques com la que hi ha a la façana de casa Guillemó recorden aquells episodis de la vida del capellà poeta.
El 1945 Joaquim Amat-Piniella es va refugiar a Sant Julià, a casa del seu cunyat, el doctor Llaveries. Vençut de la guerra civil, exiliat a França, deportat al camp de concentració de Mauthausen, els ulls més tristos del món segons Montserrat Roig, va trobar a Sant Julià la pau per passar al paper els poemes de Les llunyanies que tenia en trossos de roba o de sacs del camp de l’horror, i per escriure la novel·la K.L. Reich.
L’any de la pandèmia i del desastre, Àlvar Valls va publicar Entre l’infern i la glòria, la va presentar en públic a Andorra just un dia abans del tancament de les escoles i del confinament de la vida i de la gent.
Fa pocs dies Entre l’infern i la glòria, una novel·la sobre la figura de Verdaguer, va guanyar el premi Amat-Piniella que a Manresa, homenatja la figura del novel·lista tancant així un cercle genial, que mostra un cop més la intensa relació d’Andorra amb la literatura, la vida cultural que batega a sota d’un teixit comercial i turístic.
Àlvar Valls sempre s’ha definit com a “home de fer feines de la lletra impresa”, posant el focus en la feina de corrector i de traductor, és a dir, treballant al servei dels textos escrits per d’altres. Però això és incomplet, perquè també ha estat durant moltes dècades un molt bon periodista, una dosi de seny i de treball intens. De curiositat intel·lectual enmig d’un caos de societat que es construïa molt de pressa. I un poeta. I un novel·lista premiat i reconegut per la crítica, que ha subratllat l’excel·lent retrat de la figura, de l’època, de la convulsió social i política i, sobretot, una excel·lència en l’estil, en la llengua, en la capacitat de fer parlar amb versemblança burgesos, artistes i classes populars.
Potser ha arribat l’hora de canviar la definició. Queda jubilat com a home de fer feines i estrena amb catifa vermella als peus i purpurina caient del sostre, la definició d’escriptor amb majúscules. Felicitats, Àlvar.
I avui, que encara ens dura l’efecte d’un Sant Jordi especial,  podem llegir l’obra d’un altre incansable treballador, aquest de la història i la recerca calmada i rigorosa des de la Universitat de Lleida, Josep Calvet, que publica Sort–Tel-Aviv. Dues bessones separades pel nazisme. El 2017 Calvet troba entre els papers vells d’un hostal de Sort una carta enviada a Tel-Aviv i retornada sense trobar la destinatària el 1944. Calvet du aquesta carta a la dona que l’havia d’haver rebut en aquell moment i ens descobreix la història de dues germanes, i de tota la família jueva de fet, fugint del nazisme pels Pirineus i separant-se pel món després de la guerra.
A la història de les germanes Calvet hi afegeix, a més, la de quatre homes de Sort que van acabar als camps nazis. Vivències de persones senzilles,  història amb majúscules, i documents amagats en molts racons que encara esperen ser llegits i investigats.