La diada de Sant Jordi crec que és un dels meus dies preferits de l’any. Sempre m’ha agradat. Si fa bon temps, el sol que ja ens fa pensar en l’estiu combina a la perfecció amb una jornada de gent al carrer, xivarri, alegria, roses, llibres, petons i abraçades. Un dia diferent, especial per a molts. Un dia que tant a Andorra, com a Catalunya, la meva terra d’origen, és laborable. Alguns a vegades han demanat que fos festiu (jo crec que de seguida hi firmaria), d’altres, en canvi, veuen en aquesta jornada festiva-laborable, el que justament fa especial la diada. I potser sí. Al final, sempre hem buscat i trobat el moment per escapar-nos i gaudir del dia, perdre’ns en alguna llibreria o passejar entre parades per trobar el llibre i la rosa que volem regalar. Recordo quan estudiava a la universitat –confessarem pecat de joventut– oblidant-nos de les classes per poder anar Rambla amunt i Rambla avall amb els amics per gaudir del Sant Jordi barceloní, tan multitudinari i especial alhora. I aquest any, des del confinament ha sigut una mica el mateix. Afortunada per viure en un edifici amb número senar, m’he llevat una mica més d’hora de l’habitual per poder sortir de casa i, com altres anys, escapar-me fins a la llibreria. Mirada ràpida i sense encantar-m’hi (això sí que és diferent) agafar aquells exemplars que havia pensat o algun que se m’ha posat al davant i m’ha fet gràcia. I tornada cap a casa, que toca treballar. Tenim un Sant Jordi confinat, estrany, però manté aquell instant màgic que ens permet robar un mica de temps a la rutina i complir amb la tradició i no perdre l’alegria que ens fa tanta falta.