Fa tot just un mes va sortir l’informe PISA sope l’educació, i tothom es va posar les mans al cap. Quins van ser els resultats? Catalunya, per exemple, va treure una de les pitjors xifres de la història. Els números dels alumnes a les tres competències avaluades, matemàtiques, comprensió lectora i ciències, se situen a la cua d’Espanya. I què té a veure això amb l’educació a Andorra? Res. O tot. Perquè crec que el problema és que aquests resultats es poden extrapolar a molts llocs. I la realitat és que el Principat limita amb Catalunya i un dels nostres sistemes educatius és l’espanyol.

Per a mi, el que és veritablement greu no són les matemàtiques ni les ciències. Al cap i a la fi, qui no ha tingut mai problemes amb alguna d’aquestes assignatures? Però el més increïble és que els joves d’avui no tenen comprensió lectora, i perquè s’entengui millor sense tant eufemisme: NO ENTENEN EL QUE LLEGEIXEN. Així, en majúscules. Això és una autèntica bogeria, perquè evidencia la manca de recursos a l’hora de fer associacions entre les paraules i el seu significat dins d’un discurs. Perquè si algú no entén què llegeix, què el distancia d’un analfabet? Tinc por de contestar. Ara bé, quines podrien ser les causes d’aquesta barbaritat? No ho sé, però si fem l’exercici de començar a lligar caps, potser no és una pregunta tan difícil de contestar. Ja fa temps que aplicacions com YouTube o WhatsApp permeten accelerar els àudios i els vídeos, cosa que, per una banda, permet guanyar temps en el cas dels àudios, però en els vídeos pot fer que es perdi el fil d’allò que s’està veient. I fa molt poc temps, a TikTok van aparèixer, igual que a YouTube, les pel·lícules fragmentades. És a dir, vídeos d’un parell de minuts amb algunes escenes o amb tota la pel·lícula, però a trossos, infinitat de trossos. I això per què? Perquè els joves ja no volen consumir coses que mereixin estar més de deu minuts davant de la pantalla. I això, amb sort. Aleshores, si el contacte amb allò que consumeixen en l’àmbit cultural cada vegada està més segregat, podria tenir sentit que la seva capacitat cognitiva es vegi delmada? Diria que sí. Perquè, a més, el problema de la immediatesa en el consum implica que l’espectador no tingui temps per anar acomodant a la seva ment els diferents esdeveniments de la trama que es va desenvolupant, en aquest cas, en una pel·lícula. És com pretendre que, només veient tres minuts d’una història de novel·la negra, ens diguin qui és l’assassí. Aleshores, ara em pregunto una altra cosa... si no evitem que es fomentin aquest tipus de comportaments a l’hora de consumir cultura, per què ens sorprenem amb segons quins resultats? Perquè al final, els números finals de l’informe PISA no menteixen i, en aquest cas, es dona la coincidència que estan igual o més inclinats que la famosa torre.