En èpoques en què el postureig és màxim i a tots ens agrada treure pit dels èxits particulars hi ha persones i entitats que piquen pedra sense tenir la repercussió que tenen d’altres. Xavi Folguera, el col·locador andorrà de vòlei, va ser nomenat MVP de la lliga belga. Va marxar de casa quan el CV Andorra tenia bons auguris, amb un patrocinador que havia d’ajudar-los durant tres anys. Finalment, però, no va aparèixer. Els va deixar a tots amb un pam de nas i va destrossar el vòlei. Un esport que va estar uns quants anys a l’elit i d’on n’han sortit jugadors importants com el mateix Folguera o, fa uns anyets, José García. El vòlei va morir i uns quants amics, força malalts i apassionats d’aquest esport, van decidir crear el CV Encamp. S’han arribat a pagar de tot. Han fet també de comercials i, en quatre anys, estan lluitant per pujar a la Superlliga 2, la segona màxima divisió del vòlei espanyol. En els últims anys a la Superlliga, i sense el projecte estel·lar que estaven a punt d’engegar, el Poliesportiu tan sols l’ocupaven familiars i amics. No va arrelar, però ningú no va fer res per canviar-ho. Això sí, Folguera, un MVP andorrà a Bèlgica, i un club ben modest, que va pagar moltes coses de la butxaca dels jugadors i va lluitar per ascendir a la Superlliga 2. Un altre esport a l’elit oblidat és el futbol sala. També van morir víctimes d’una mala gestió i d’un poc control de la subvenció que rebien. Ara només sobreviuen dos clubs, que competeixen a Espanya: CE Sant Julià i l’Enfaf. La notícia alegre: un pavelló ple a Sant Julià per veure el play-off final de la lliga. Revifaran per fi aquests dos esports? Pel bé de l’esport del país, esperem que sí...
