Una societat que exigeix, a voltes, un ritme de vida frenètic. Persones autoexigents, que es marquen reptes constantment, dins i fora de la feina. Un sistema que ens incita a buscar la felicitat en coses materials i efímeres. I, enmig de tot aquest calvari atrafegat, un petit gran tresor; la família, els amics, la parella, les petites peces que configuren el teu tot. Aquells que et fan gaudir, que t’il·lusionen, que et presenten projectes nous i que treuen el millor de tu.
Aquells amb qui comparteixes viatges, que connecten el GPS amb l’única finalitat de perdre’s, perdre’s per trobar-se. Els que t’inviten a prendre una copa de vi o una tassa de te, perquè els teus problemes són els seus i perquè els teus èxits són també un triomf per a ells. Aquells que quan demanes un desig el dia del teu aniversari t’ajudaran a fer-lo realitat. Els que et fan perdre el nord i et porten a un concert fins a les tantes de la matinada, encara que sigui sota la pluja més intensa. Els que t’omplen la motxilla d’il·lusions per viatjar pels indrets més inhòspits i t’ajuden a clavar els claus de la tenda enmig de boscos i muntanyes.
La suma de totes aquestes parts, de tots els que et fan ser, són les peces clau per aconseguir l’èxit vertader. Són la força que ajuda a estar bé amb un mateix i que anima a ser actiu i partícip d’allò que passa al voltant.
Els anys passen, i amb ells canvien les societats, canvien les regles i canvien també els sistemes polítics. Canvien els estils de vida, els gustos i les modes. Canvien moltes coses, però n’hi ha que sempre hi són i sempre hi seran i la importància d’escollir amb qui vius el teu temps és una d’elles.
Rodejar-te de persones que t’ajudin a acceptar, des de la més sincera empatia, les teves limitacions per poder-te dedicar plenament a tota la resta. Envoltar-te d’aquells que amb petits gestos vertebren una societat madura, posant per bandera valors com el respecte i cultivant en un mateix la confiança necessària per a la motivació.
I és que els sentiments i els hàbits són la base del nostre benestar, i saber-se envoltar d’aquells que t’ajuden a créixer, dels que et volen lliure, dels que et motiven a plantejar-te nous reptes i et fan gaudir d’aquells petits grans moments és la combinació per veure que tot el que t’envolta és un perfecte desastre, bonic en certa mesura, on cal trobar les eines necessàries per creure en la utopia i activar-se per avançar en el camí propi i, a la vegada, treballar per deixar un camí més planer a la resta.
