“Em segueixo sentint com si no tingués llar”. Warsan Shire és una jove poetessa nascuda a Kenya el 1988, de pares somalis, que va emigrar a Londres a la tendra edat d’un any, i encara hi viu. Escriu: “Ningú no abandona la seva llar, llevat que la seva llar sigui la boca d’un tauró. Només corres cap a la frontera quan veus que tota la ciutat també ho fa i els teus veïns corren més de pressa que tu”.

L’agenda ètica d’ahir marcava el Dia Mundial dels Refugiats. El cap de setmana vam assistir a l’arribada de l’Aquarius –de les organitzacions SOS Méditerranée i Metges sense Fronteres– al port de València.

Els testimonis directes i els enviats especials no podien amagar la seva emoció. Ha estat sens dubte un gest solidari extraordinari del nou govern espanyol. Una acció d’emergència que dissortadament no resol el problema de fons.

“Ningú puja els seus fills a un vaixell si l’aigua no és més segura que la terra” continua Shire.

Els experts recorden les masses assignatures pendents i les insuficients solucions per gestionar aquesta crisi humanitària. Andorra n’és un exemple. Encara hem d’esperar fins al setembre per donar la benvinguda als vint refugiats sirians que acollirem durant dos anys. Unes xifres i uns terminis desmotivadors. Amb 68 milions de persones desplaçades, no és pot postergar per més temps un pacte global sobre els refugiats que serviria per deixar de banda les accions parcials i cosmètiques.

Però no sembla que hi hagi un interès real. Recordem sinó la imatge de l’Eurocambra d’Estrasburg buida d’eurodiputats durant el debat “Emergències humanitàries a la Mediterrània i solidaritat” que es va programar la setmana passada arran de la situació generada per l’Aquarius.

“L’apatia és el mateix que la guerra, les dues et maten” diu un personatge de la Warsan Shire.

La seva és una veu potent que apunta i dispara sobre la nostra consciència.

Cada minut, vint-i-quatre persones es veuen forçades a desplaçar-se del seu lloc de residència a conseqüència de la violència, la persecució o la pobresa extrema. Vint-i-quatre persones cada minut.

El temps de llegir aquesta columna.