Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Natàlia Bahirwani Areny

Natàlia Bahirwani Areny

 

 

Aquí comença el canvi




Ara ja fa 25 anys que treballo, sempre, per a l’Administració general i en diferents serveis. El calvari que va començar fa vint anys i que relato en l’anterior article ha anat in crescendo.
La ignorància és el pitjor, també ho és la manca d’obertura de ment, que per a mi van de la mà.
A la feina, se m’ha valorat i desvalorat amb la mateixa intensitat, diverses vegades i per les vivències viscudes força traumàtiques, no ho he pogut gestionar massa bé i això ha afectat el meu estat ansiós fins a arribar a tenir diverses recaigudes en la meva malaltia mental.
Un dia vaig veure la llum! Em posaré a estudiar quelcom que m’agradi per trobar el camí i així podré sortir del bucle del mòbing i del menyspreu que tant em fa patir. Començar de nou! 
No podia continuar en aquella espiral de menyspreu, em sentia morir en vida...
Gràcies a aquests estudis, vaig aconseguir projectar-me i sentir que servia per a quelcom més que per a un treball totalment mecànic i sense interès i d’incentiu com el que em tenien imposat.
Amb l’aprenentatge del coa-ching vaig posar en dubte totes les meves creences més arrelades, i vaig ampliar d’aquesta manera la meva caixa de judicis i sortir de la  meva zona de confort.
I així, vaig poder efectuar ofertes, també peticions a fi de poder sortir del bucle en el qual estava totalment submergida, fent dia rere dia el mateix tractament d’un mateix tipus de document, entrant el mateix tipus d’informació en les mateixes bases de dades i amb una quantitat fixa de “paper” que m’havia de treure de sobre.
Malgrat totes les demandes per poder efectuar més tasques, que era totalment capaç de dur a terme, em vaig topar amb parets, parets que es creien mestres d’aquella casa, i que en realitat només s’interessaven a tenir molts números en una estadística, que simulaven un esforç que en realitat, ells, no havien efectuat.
Treballar en quelcom que no genera aquests números per a l’estadística, no interessa, llavors, tot intent d’evolucionar cap a una feina més constructiva, profitosa i de gran motivació per treballar en equip, resultava infructuós, deixant de banda les inquietuds i la desmotivació dels treballadors, i per tant no donant lloc a aconseguir una feina col·lectiva d’excel·lència.
Vaig presentar propostes innovadores per tal de millorar el servei i cobrir mancances, no oblidem que és l’Administració pública i per als administrats.
Vaig posar sobre la taula tots els meus coneixements, tant per experiència com per formació. Vaig idear i crear plans per fer efectius aquests projectes.
No hi va haver res a fer...
L’estigma de la malaltia mental, el fet de tenir una invalidesa, i els prejudicis, no em van deixar ni avançar ni millorar en aquell cos especial en el qual feia anys que m’hi deixava les forces, els ànims i en el qual m’havia hagut de fer forta per suportar amenaces i altres, per dir-ho d’una manera suau.
Vaig haver de parar.
Vaig haver de dir prou, m’hi anava la salut.
Ara, després d’un temps de descans i de molta reflexió, d’estudi i d’aprenentatge, només puc dir que si caic és per aixecar-me millor i més forta: actriu principal d’una vida d’oportunitats.
Es tracta d’un aprenentatge, del dia a dia, es tracta de canviar l’observador si l’observador que ets ara mateix no et mostra la manera d’arribar als teus objectius o a la vida que desitges.
El fet de posicionar-nos com a protagonistes de la nostra vida i per tant com a actors principals, és la manera més eficient de veure i descobrir les oportunitats que tenim tots al nostre abast, que d’altra manera no sabríem distingir, també podem adoptar la posició del cos més adient per aconseguir el que desitgem, estar alineat en cos i ment, i posar el focus en l’important.
Sigui a nivell laboral o bé vital, no vull renunciar a tants anys de la meva vida pel plaer de molts que amb els seus actes i les seves paraules, en realitat reflecteixen la seva mediocritat.
Aquí estic, amb les forces renovades i el cos en sintonia i en posició, i ni els traumes, ni les malalties, ni els esperits més tòxics, em faran llençar la tovallola.
Soc l’actriu principal.
Aquí comença el canvi... 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic