L’octubre passat el primer partit de l’oposició presentava una proposició de llei de modificació de la Llei qualificada del Codi Penal on, entre d’altres canvis com la creació d’un capítol específic sobre les agressions sexuals a menors d’edat, proposava elevar l’edat del consentiment sexual dels catorze anys actuals fins als setze anys, una iniciativa que donava resposta a un debat ja fa temps obert en diferents sectors de la societat que plantejaven la conveniència de la mesura.
La proposta, com totes les que venen de qualsevol formació de l’oposició ja que si no són pròpies no es mereixen ni tan sols ser discutides, com és pràctica habitual de la majoria demòcrata, va ser rebutjada des del Govern i el grup que li dona suport amb l’argument que s’estava treballant en una reforma més àmplia del Codi Penal i que aquesta qüestió ja s’abordaria aleshores.
Cinc mesos més tard, és a dir el març passat, el Govern aprovava un projecte de llei de modificació de la Llei qualificada del Codi Penal, més ampli certament, ja que també es donava resposta a recomanacions del Greco, del Grup d’Acció Financera (GAFI) i del Comitè Moneyval, on s’augmentava l’edat de consentiment sexual a 16 anys, si bé es feia una excepció i es mantenia l’edat de consentiment als 14 per a aquelles relacions entre joves propers en edat i maduresa quan la diferència no superi els cinc anys entre les persones.
I finalment, la setmana passada el grup de la majoria esmena el projecte de llei per, entre d’altres, elevar el consentiment sexual fins als 18 anys, proposta segons el ministre portaveu “consensuada” amb el Govern, mantenint però l’excepció dels 14 anys si si la diferència d’edat de la parella és de 3 anys, una diferència que s’elevaria a 5 en el cas dels 16 anys.
I és que veure-ho, per a creure-ho, com diu la saviesa popular.
