Ara ens trobem sense recanvi

Per primer cop des que es tenen registres a Andorra, la població més gran de 64 anys supera la població menor de 15 anys. Aquest avís ens llançaven les darreres dades fetes públiques fa pocs dies pel departament d’Estadística. Unes xifres que ens enfronten a una realitat preocupant –gens estranya en altres indrets del món, també s’ha de dir– i a la qual cal trobar solucions. Però segons sembla, els responsables polítics d’aquí i d’arreu tenen altres prioritats. De fet, no és estrany que informacions com aquesta passin desapercebudes enmig del frenesí diari. Ningú en parla ni en parlarà. Faran veure que no ho han vist ni sentit. I se submergiran en altres qüestions més importants. De més transcendència. L’evolució de la població no amoïna gens ni mica els governants. No temen les conseqüències que tindrà en un futur no gaire llunyà el paupèrrim nombre de naixements que es registra avui en dia. O potser és que ens preferim ignorants dels motius que ens aboquen a aquesta situació. No volem saber per què les dones no tenen fills i filles perquè potser no som prou valents per posar-hi remei ni volem reconèixer que elles també aporten alguna cosa al funcionament de la societat. Veurem si els pròxims dies se celebren taules de treball, pactes d’Estat, cimeres o reunions de crisi per dissenyar mesures que ens permetin afrontar aquesta emergència o bé si seguirem deixant-ho per a la pròxima. Perquè ja sabem que, com en tot, en gestió de problemes s’ha de prioritzar.