Em demana el meu amic sobre la lluminosa resolució del tribunal d’Schleswig-Holstein. Sensacional, enorme, colossal, Isidre. Un avís a navegants del qual sens dubte n’hauran pres nota bascos, flamencs, corsos, alsacians, llombards, bretons, aranesos, tabarnesos i, per què no –i amb molts més arguments–, els veïns del Pas. Tota la patuleia que integra, en fi, la molt progressista Europa de les nacions. El missatge és diàfan: qualsevol il·luminat pot convocar un referèndum de pega –catalan style: amb urnes de casa i tota la pesca–, guanyar-lo a la búlgara, proclamar la independència i rebentar un Estat de la UE. Si surt bé, magnífic. Si no, cap a Schleswig-Holstein. Bé, qualsevol, qualsevol, tampoc, perquè el TC alemany ho va prohibir expressament per al cas bàvar, els lands tenen el bàrbar costum de complir les resolucions del seu TC, i es dona el cas pintoresc que a Schleswig-Holstein no hi haurà mai una costellada com la de l’1-O. Però del que de veritat volia parlar és –de nou, sí– dels talls de carretera, dels heroics minyons dels CDR i d’aquesta bella il·lusió adolescent que només veu violència quan l’exerceix la policia, però que no veu coacció il·legítima a impedir la lliure circulació d’un ciutadà... si ho fas embolicat amb l’estelada i cantant Els segadors, l’himne del Barça o Tots som súpers. Ni violència de veritat ni de baixa intensitat; ni tan sols microagressió. Res. I que se sorprèn amb impúber irresponsabilitat quan apareix la Brigada Mòbil. El problema, és clar, no són els adolescents dels CDR, sinó que els adolescents s’enfilin a la presidència de la Generalitat i del Parlament, i s’acabin creient que Tenim el poder (de fer el que ens roti) no és una cançó del Club Súper 3 sinó un programa polític.
