Ara, a pagar mudances de diplomàtics

Acostumat a veure tanta disbauxa del diner públic –aquí i arreu–, avui dia ja és difícil que et sorprenguin. Però admeto que dimecres passat sí que ho van fer. I és que la primera comunicació que es podia llegir al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA) del 27 de juliol era la següent: “Edicte del 20-07-2016 pel qual es fa pública l’adjudicació definitiva de la mudança de Bèlgica a Andorra de les pertinences i mobiliari personal d’un diplomàtic.” L’òrgan contractant és el ministeri d’Afers Exteriors després de l’acord del Govern del mateix 20 de juliol. La despesa, a càrrec del pressupost de l’Estat, és de 9.564 euros mitjançant una contractació directa. No ho sé vostès, però després de llegir l’edicte em vaig quedar estupefacte. Vaja, el primer que vaig pensar és que en el meu contracte de treball em vaig oblidar d’afegir el punt que l’empresa em pagaria les mudances personals. Ironies a banda, crec que els diplomàtics ja tenen un salari suficient perquè a sobre tots els ciutadans els hàgim de pagar els trasllats a preu d’or –amb prop de 10.000 euros se’n podrien fer uns quants–. Però el que interessa és anar al fons de la qüestió, perquè aquest cas concret només és un exemple del poc rigor amb què es gasta el diner públic. Ja ho saben, com que paga la padrina tot s’hi val. I això no pot continuar. Aquestes decisions provoquen grans injustícies. I si no que ho preguntin a totes aquelles persones que han de presentar mil i un papers per demostrar que són pobres 
–perdent part de la seva dignitat– i poder rebre una ajuda del Govern.