Ara també és l’economia, estúpid!

M’explica una amiga que té l’immens plaer de ser tieta que s’està afartant de la neboda. Nena de matrícules d’honor però molt curta per a la vida. Coses d’adolescents, postadolescents i aquesta edat evanescent que anomenem joventut. Que la veu anar i venir en ramat, desproveïda de tota protecció facial i quan l’avisa rep com a resposta allò de “tranki, que jo controlo, tita” que ens està començant a posar els pèls de punta als de mitjana edat. Sobretot als que no fem fila de tan complaents i pausats com el nostre ministre Benazet. Que el vam veure embarbollant-se en roda de premsa, advertint amb to paternalista el jovent però sense el rapapolvo que, pel que vam conèixer després, més d’un es mereixia. I més de dos. Fins i tot alguns de la quinta més jove els hi deuen tenir ganes perquè unes quantes males herbes els estan deixant quedar fatal.
Estem espantats els de 50 cap amunt deia. Està tranquil el jovent perquè en termes de salut els han dit que estan cuirassats. Pot ser. Però que ens direu, muchachotes, quan d’aquí no gaire les condicions laborals siguin tan infames que no guanyeu per al canvi de mòbil semestral? Quan els esforçats progenitors estiguin a l’atur i amb sort us puguin posar el plat a taula? Ja, ja sabem que no tots sou així, ni de bon tros. Però és que aquests dies tenim imprès a la retina algun cul trompetero que poqueta poqueta gràcia ens ha fet. És clar, un cul pota negra que se’n diu, i el papa i la mama i l’empresa familiar sempre estaran allí. A sobre, amb el temps, serà un cul de legislador. Glups. Que no ens passi res.