Un col·leccionista a Tànger. Un col·leccionista i jardiner a Tànger. Un col·leccionista i jardiner a Tànger que fa una relació del seu quefer, fictícia pel que fa a les peripècies però autèntica en l’esperit. Una novel·la que per a mi respira estiu mentre el protagonista es mou entre les nombroses espècies del seu jardí, entre els pavellons de la seva casa tangerina, entre els personatges que coneix, els amics i els altres. Una novel·la, Arabesco, d'Umberto Pasti, jardiner i col·leccionista italià resident a Tànger i a Milà.
En llegir-la hom s’imagina passejant entre les fulles gegants d’espècies exòtiques, la humilitat incisiva del card, l’olor del gessamí i la particular concepció de l’harmonia i els agrupaments de plantes i flors dins un jardí propi. Hom s’imagina també passejant pels carrers de Tànger, ciutat en la qual no he estat, a la recerca d’unes llavors que conserva la coneguda d’una coneguda que viu al Raval, amb la badia al fons, el mar present, un marc que condiciona la vida.
Umberto Pasti és també l’autor de Jardines. Los verdaderos y los otros, un volum il·lustrat per Pierre Le-Tan (que va ser il·lustrador a The New Yorker) i que relata els tipus de jardins que podem trobar avui dia, des de la declarativa gespa del jardí del milionari, l’estètica forçada del de disseny, fins a la pobra expressió solitària de la rotonda, passant per l’esperançador jardí de benzinera, plantat i regat per voluntats ben bé màgiques, fins a arribar als jardins dels entorns tangerins, on l’autor ubica una família que la fa seva i que sense recursos i pertanyents a una minoria marginal comprenen el jardí com el que és: vida. El llibre és un viatge al jardí veritable. I el jardí és també, per a mi, l’estiu. Mantinc aquesta relació amb aquests espais, veritables refugis de la calor, racons de vida estàtica, on l’aigua sempre hi és present tot i no veure-la, o potser per la promesa de l’oasi al desert.
De la mà d’aquest italià mig tangerí correm rere pedaços de catifes perses del segle XVIII, ens enganya un grup de dones prometent-nos terrisses tradicionals del Rif a canvi de carregar les abundants compres fins al seu poble, coneixem el genius loci de la vila dels pavellons, el fantasma d’un caricaturista espanyol de la primera meitat del segle XX, conduïm amb un belga a qui només mobilitza la possibilitat de crear jardins i contemplem la desaparició de boscos i de dunes de la costa sota el formigó de les urbanitzacions de luxe. I l’estiu de nou es fa present, amb la seva glòria i misèries, amb els sopars a l’aire lliure i la contemplació de l’incessant ritme i l’inclement soroll del formigó sobre el verd. I el geni, que se’ns apareix en les nostres converses mentals en maleir l’afany destructiu i la lletjor conseqüent i que ens ajuda a no rendir-nos, a cercar encara la meravella i la vida, que ens fa col·leccionistes i jardiners, compiladors i creadors de la bellesa sota el sol.