El cartell de la FiraClicks d’enguany de la Seu és la d’un Playmobil abillat d’armat de la processó de Divendres Sant. Bonica coincidència. Fa unes setmanes l’amic Andrés Luengo ens delectava amb un article sobre els armats de la Setmana Santa d’Andorra. Vaig tenir la sort de parlar fa poc amb la Maria Rosa Sort, la mestressa de l’Hotel Andria de la Seu, que em va comentar que part de la roba dels armats d’Andorra va ser aprofitada pels de la Seu quan la capital de les valls va deixar de fer la processó.
Els armats de la Seu d’Urgell, al contrari dels seus germans d’Andorra la Vella, van poder mantenir la tradició però no van tenir la fortuna de conservar la vestimenta original, desgastada pel pas dels anys. Molts altres vestits es van perdre prèviament en l’incendi del mobiliari de l’església dels Dolors durant la darrera Guerra Civil. Els armats de la Seu apareixen en la documentació per primera vegada en un assentament del 1856 del llibre de comptes de la Congregació dels Dolors. Ho vaig trobar l’any passat durant el transcurs d’una petita recerca. Aquesta confraria va néixer el 1725 i segons l’Albert Villaró va organitzar la processó a partir del 1783. De fet, la Congregació dels Dolors sorgeix en un moment posterior al Decret de Nova Planta en una població majoritàriament austriacista, com també ho era Andorra. El bisbe Simeó de Guinda, un consumat borbònic, reformà el 1730 l’organització de la processó. La Confraria de la Puríssima Sang la dirigia des del 1603. De fet, tenim dades de l’existència d’una processó de canonges a l’interior de la catedral des de finals del segle XVI.
De Guinda marcà aviat un perfil propi i tingué molta cura dels seus feligresos. Queda en el record com un bon bisbe que salvà la permanència del Col·legi de Sant Andreu dels Jesuïtes, implantà les monges de l’Ensenyança i mantingué els privilegis dels andorrans. Quan reformà la processó ordenà que l’elit formada pels ciutadans honrats, els lletrats, els metges, els escrivans, així com els argenters, apotecaris, cirurgians, adroguers i botiguers havien de participar-hi obligatòriament. Els reservava el misteri o pas de la Soledat i el del Sant Sepulcre. La resta de passos els portaven les confraries de Santa Llúcia (sastres), Sant Josep (mestres d’obra i fusters), Sant Marc (pell), existent encara avui, Sant Iu i Sant Sever (teixidors), Sant Pere Màrtir (paraires), Sant Eloi (ferrers, basters i traginers) i la de la Santa Creu (pagesos). El crist crucificat era dut, encara ho és avui, pels germans de la Puríssima Sang. Aquesta ordenació possiblement marcà el relleu de l’organització de la processó del 1783 i probablement obrí certa rivalitat entre la Puríssima Sang i la Congregació dels Dolors.
Una altra curiositat a tenir en compte és que els armats de la Seu han estat pioners en la inclusió de dones cap als anys 80 del segle XX. També han tingut la primera capitana de Catalunya, això va passar el 1992.