Armes a Andorra

En els seus inicis com a veguer francès, Charles Romeu s’allotja en diferents fondes d’Andorra la Vella o d’Escaldes i en alguna ocasió ho havia fet en una cambra llogada a casa del senyor Molines, oncle de Bonaventura Moles, secretari en aquell moment de la Vegueria francesa. El 1888 lloga un “apartament” a Andorra la Vella per tot l’any al senyor Molines, tot i que pren els àpats en alguna fonda. Charles Romeu explica al seu delegat permanent a Perpinyà que Antoni Maestre Molines, propietari de l’edifici de l’antiga Vegueria, a qui el seu predecessor, Bonaventura Vigo, va deixar de pagar el lloguer dels últims quatre anys reclama una indemnització per part del Govern francès.
Davant aquest fet i sense cap contracte firmat, la Delegació Permanent considera que és una transacció personal de Vigo que havia arrendat Casa Molines a títol personal. Tot i així, Romeu suggereix al propietari que revisi el que li és degut, a la baixa per tal d’assegurar-se de cobrar de la Delegació Permanent. Finalment sembla que tindrà una indemnització de 250 francs i Romeu s’encarrega de retirar de la Vegueria els mobles i objectes diversos per transportar-los al seu apartament.
En els anys venidors no consta que hagi continuat llogant habitacles, sinó que prefereix hostatjar-se en fondes i hostals. Com a detall curiós, comenta que els fusells Remington de reserva estaran segurs al seu nou allotjament i que es troben en bon estat, només mancarà que els netegin i greixin per estar impecables. 
Trobem un Romeu molt actiu en els seus inicis i estudiós de tot el relacionat amb les tradicions. Veient la situació econòmica del país, dispensa les autoritats que una escorta el vingui a buscar i que hi hagi cap mena de recepció. Comenta que és respectuós amb els usos i costums, però aquest dispendi és innecessari. Només en alguna ocasió, on s’ha produït algun acte de bandidatge, demana al capità de Canillo o al desener de Soldeu que li faciliti una escorta de quatre homes. Romeu vol aprofitar també l’obertura de les Corts, a partir de Sant Miquel de setembre, per passar la revista d’armes a totes les parròquies segons mana la tradició, que s’ha de fer en el transcurs de l’any que segueix la nominació d’un veguer, i en els anys successius, i que segons sembla no s’ha fet des de fa temps. Recalca que s’ha de revisar també la llista d’andorrans autoritzats a tenir armes.
El 19 d’octubre de 1891, el veguer demana a Pere Tomàs, batlle francès que indagui de manera discreta la introducció al país d’armes i municions. Preocupat, Charles Romeu li demana si els rumors de revolució continuen circulant a Andorra i si tenen fonament. El veguer francès pot estar tranquil...