Si un relat sobre història acaba rebent un premi Pulitzer significa que la trama, l’argument i les tesis traçades són francament molt bones. Aquest és el cas del llibre publicat per Jared Diamond que comparteix títol amb el meu article d’opinió d’avui. 
L’obra Guns, Germs, and Steel: The Fates of Human Societies, publicada l’any 1997 per Jared Diamond i guardonada amb el Premi Pulitzer el 1998, és un assaig històric i científic que defensa la teoria del determinisme geogràfic. Segons aquesta idea, les diferències entre les societats humanes no s’expliquen per factors biològics o racials, sinó per les condicions geogràfiques i ambientals que van influir en el desenvolupament de cada civilització. 
Diamond considera que la geografia va tenir un paper determinant en la història de la humanitat. Un dels conceptes principals de la seva teoria és la importància de l’eix geogràfic dels continents. Euràsia, amb una orientació predominant d’est a oest, presentava unes condicions climàtiques semblants al llarg de grans extensions territorials. Això va facilitar la difusió de cultius, animals domesticats, tecnologies i idees, ja que les societats compartien temperatures, estacions i longituds del dia similars. Gràcies a aquestes característiques, innovacions com la roda, l’escriptura o certes tècniques agrícoles es van expandir amb relativa rapidesa. 
En canvi, Àfrica i Amèrica tenen un eix predominant de nord a sud. Això obligava els pobles a travessar zones climàtiques molt diferents, com deserts, selves tropicals o regions temperades, fet que dificultava enormement la propagació de cultius i coneixements. Per a Diamond, aquesta diferència geogràfica va donar un avantatge estructural a Euràsia i va afavorir el desenvolupament de societats més complexes, amb agricultura intensiva, excedents alimentaris, especialització del treball i una major capacitat d’expansió i conquesta. 
L’autor sintetitza la seva teoria a través de tres conceptes principals: les armes, els gèrmens i l’acer. Les armes representen el desenvolupament tecnològic i militar sorgit gràcies als excedents agrícoles; els gèrmens fan referència a les malalties que van generar immunitats en les poblacions eurasiàtiques i que van resultar devastadores per a altres pobles; finalment, l’acer simbolitza el domini dels metalls i dels recursos naturals que van permetre la superioritat militar i econòmica. 
La tesi central de Diamond és que els pobles amb millors recursos naturals i condicions geogràfiques van poder desenvolupar abans l’agricultura, la tecnologia i certes immunitats biològiques, i això els va permetre dominar altres societats. D’aquesta manera, les desigualtats actuals del món tindrien un origen històric i ambiental, i no pas racial o cultural. Tot i el prestigi acadèmic de l’autor, les seves idees han generat debat entre investigadors, especialment per la tendència a donar un pes molt gran als factors geogràfics i ambientals en detriment d’altres elements polítics, culturals o socials. 
Aquesta visió també apareix en una altra obra seva, Collapse: How Societies Choose to Fail or Succeed, publicada l’any 2005. En aquest llibre, Diamond estudia per què algunes civilitzacions van desaparèixer mentre que d’altres van aconseguir sobreviure. Analitza casos com la societat de l’Illa de Pasqua, els maies o els víkings de Groenlàndia. 
Segons Diamond, el col·lapse d’una societat no és casual, sinó el resultat de diversos factors combinats. Entre aquests destaquen els danys ambientals, com la desforestació o l’erosió del sòl; els canvis climàtics; la pressió de veïns hostils; la pèrdua de socis comercials i, sobretot, la manera com la mateixa societat respon als problemes. Per a l’autor, aquest últim factor és el més important, ja que les decisions dels líders i de la població poden determinar la supervivència o la desaparició d’una civilització.