Armilla amb calefacció

No n’encerten cap. I em refereixo, no als polítics, sinó als que envien publicitat per correu electrònic. Aquells que em bombardegen amb coses absurdes com ara reunions d’alcohòlics anònims, de fàrmacs miraculosos per combatre la impotència, de productes antifongs i d’armilles multifuncionals amb un sistema de calefacció incorporat, una cosa que ha de ser molt útil si una freda nit d’hivern intentes anar a buscar el tamarro per un bosc del país o has d’enterrar un cadàver en una clariana.

També hi ha publicitat d’insecticides, malgrat que no utilitzo armament químic per matar les mosques i continuo amb el meu estri artesanal amb el seu mànec de plàstic flexible, el seu fuetejador, que imita una mà humana, i unes obertures estratègicament situades per evitar la resistència de l’aire a l’hora de descarregar el cop. Això sí que és una Arma letal i no la pel·lícula de Mel Gibson. Els últims dies, les mosques havien colonitzat el meu pis, fins al punt que si vingués algun observador internacional de l’OSCE hauria pensat que l’intrús era jo. Darrerament també m’envien molta publicitat de fragàncies i aromes quan fa anys que utilitzo la mateixa colònia tot i que m’estic plantejant comprar-la per Internet.

A les perfumeries existeix tot un protocol que s’allunya del que és previsible. Que s’aparta de la lògica. Segons sembla, una colònia és un producte que no es pot adquirir directament com un gelat o un fusell AK-47. Un no pot entrar a la botiga i seleccionar el producte que vol, així, com si res. Has de mirar, olorar i rebre els consells de la dependenta.

Mai ha de semblar que esculls la teva colònia perquè t’agrada. Sempre has d’estar obert a propostes innovadores tot i que, al final, compris la mateixa de sempre. Dec ser una persona estranya. Cada matí, després de dutxar-me, raspallar-me les dents i pentinar-me, miro el prestatge de les colònies i recordo quina és la meva. La que em poso a diari. No hi ha canvis de color, ni de forma del flascó. A la perfumeria haig de fer el paperot.

El bon comprador ha de comportar-se com si elegís a cegues. Total, que un es passa la vida intentant donar a les xarxes socials una imatge de senyor bé i seriós, i l’algoritme de Google o qui sigui l’acaba confonent amb un psicòpata de seixanta anys amb fongs a les ungles, problemes d’erecció i d’alcoholisme, i decidit a renunciar a la seva colònia de sempre per la Cthulhu amb un aroma d’antic déu oceànic cobert de tentacles, el Play-Doh, per fer la mateixa olor que si acabessis de jugar en una classe plena de nenes i nens, o el Bacon Classic que, pel seu nom, ha de ser una fragància de barbacoa i de cansalada.

El cert, però, és que això de l’armilla amb calefacció em té fascinat. I, a més a més, és reversible i porta butxaques de seguretat amagades en el cas que hagis d’anar a Barcelona on els atracaments són a l’ordre del dia: vuit euros per dues canyes a la plaça Catalunya. Potser n’encarrego una, perquè mai saps quan et podrà fer falta una peça així. Sobretot tal com van ara mateix les coses per Andorra.