El meu objectiu de divulgar la història i el llegat artístic d’època medieval, tant del nostre país com de tots els nostres germans de serralada, m’ha dut a la recerca de fets i personatges que considero poc coneguts per la majoria de lectors. La divulgació de la nostra història s’endinsa, com a molt enllà, a l’època dels Pariatges, i amb sort, fins al segle XII, segle que englobà als Caboet, Castellbò, les dues Concòrdies signades pels cap de casa andorrans amb el Bisbe, i gran part de la producció del nostre romànic. Tanmateix, un segle abans, la centúria de l’any 1000, el nostre país va estar relacionat amb personatges extraordinaris com Sant Ermengol, el bisbe Sal·la, els primers comtes independents d’Urgell, i sobretot, el matrimoni format per Arnau Mir de Tost i Arsenda, que constituint un tàndem perfecte, van encetar una empresa d’ampliació patrimonial i reconqueridora que va esdevenir transcendental en la configuració del que avui coneixem com a Catalunya.
La historiografia accepta tradicionalment que va néixer al castell de Tost, poble malauradament despoblat des de fa molts anys. Tanmateix, no puc estar més en desacord amb aquesta afirmació, com he defensat sovint, el gran capitost urgellenc devia néixer amb tota probabilitat al castell de Sauvanyà, aigües amunt del riu de Tost, on encara hi ha les restes d’una enorme i gairebé inexpugnable fortalesa medieval, al bell mig d’una cruïlla antiga de camins, equidistant entre els passos que des de la vall de Vansa menaven vers la Ciutat d’Urgell. Arsenda provenia d’una important família del Conflent i la Cerdanya, probablement emparentada amb la nissaga de Sal·la i Sant Ermengol. Com a curiositat gens menor, la parella tenia una forta relació afectiva amb l’abat Oliba, l’altre gran del segle XI.
Ambdós, Arnau i Arsenda van comprar el castell de Llordà, encara avui visitable, i des d’allí van acabar conquerint la vall d’Àger, al cor del Montsec, on van erigir el castell que esdevindria la seva residència definitiva, i just al costat, van fer construir la col·legiata de Sant Pere, on hi serien enterrats tots dos, al costat comte Ermengol III d’Urgell. La conquesta d’Àger va significar un pas de gegant en l’expansió cristiana vers el sud, escapçant per sempre més el projecte aragonès d’annexionar Lleida i Tortosa als musulmans, traçant les bases de la futura Catalunya nova que van acabar d’arrodonir Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell. Arnau Mir i Arsenda van tenir la mala sort futura de pertànyer al que avui coneixem com “l’oest de la Panadella”, us puc assegurar que si fossin oriünds d’altres latituds, avui serien molt coneguts, s’haurien escrit novel·les, rodat telesèries o fins i tot, haguessin protagonitzat pel·lícules en format èpic, que no haurien tingut res a envejar als Laurence d’Aràbia o els Braveheart de torn.
Tots dos van pelegrinar a Roma, Compostel·la i Terra Santa, van ser persones cultes i instruïdes. Es conserven peces d’escacs de cristall de roca al Museu de Lleida que eren de la seva propietat.
Confraternitzaren tant amb els comtes d’Urgell com amb els de Barcelona, també amb els poderosos bisbes d’Urgell. Tot i els lligams de submissió que comportava el vassallatge, van aconseguir gestar un alt grau d’autonomia. Es van convertir en uns dels senyors feudals més poderosos de l’Europa meridional, el territori de les seves possessions, abans de les conquestes del Montsec, anaven des de l’Aragó fins al Ripollès, i del Solsonès fins a Canillo.
Sí, el castell de Canillo i el seu terme van ser possessió d’Arnau fins pocs anys abans de la seva mort, moment en què el va cedir a Santa Maria d’Urgell. Arnau Mir de Tost, un dels personatges més importants de la història medieval europea, va tenir un vincle directe amb Andorra, on  tenia la seva possessió més septentrional.