Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Tribuna

Tribuna

 

 

Arqueologia lila

Autor: Thais Torra Burgués


Gràcies als actuals corrents feministes som més les que ens posem les ulleres lila i comencem a veure les coses d’una altra manera, inclús l’arqueologia.
En moltes ocasions, quan les dones i nenes visitem museus o mirem llibres d’història no ens hi veiem representades, la majoria de representacions gràfiques són d’homes, i les dones que hi apareixen normalment tenen una actitud passiva. El motiu podria ser l’ús generalitzat de la figura masculina com a representació de l’ésser humà neutre, com per exemple quan es mostra la teoria de l’evolució de Darwin; representació masculina a la qual estem molt acostumades i no ens sorprèn. En canvi, per què quan la representació humana neutra és en femení ens sorprèn i sempre s’espera una argumentació?
Un altre possible motiu de l’ús generalitzat de la figura masculina podria ser que la meitat de la població mundial no hagués participat en cap acció important en tota la història. I això fa que em pregunti: què és important? Per què no es consideren importants les accions com la criança o la cura? I per què ens han fet creure que les accions “importants”, com la caça o la pintura a la prehistòria, només les feien els homes? Ni molt menys estic menyspreant les investigacions científiques passades, però l’arqueologia present, gràcies al fet que sovint porta ulleres lila, està canviant moltes idees preconcebudes del passat.
L’any 2013 el Museu Arqueològic Regional de Madrid va elegir com a cartell de l’exposició Arte sin artistas, una mirada al Paleolítico un quadre del pintor Arturo Asensio en el qual una dona pinta les coves d’Altamira. Hi apareix una dona adulta vestida amb pells, no sexualitzada, amb un infant a coll i acompanyada d’una nena. Estan dins d’una cova, ajupides, envoltades d’eines, punxons, llums i pigments, i la dona adulta pinta un bisó al sostre.
Com us podeu imaginar, aquest cartell va crear un gran rebombori, i una part del món acadèmic s’ho va prendre amb acritud. Com s’hi atrevien? S’estaven deixant influir per les ideologies feministes? S’estava sacrificant la veracitat històrica a favor de la polèmica?
Actualment no hi ha cap dada que constati que els creadors de les representacions d’Altamira fossin dones, però tampoc que fossin homes. Per aquest motiu, el cartell va ser una provocació científica sense errors històrics refutables (almenys fins al 2021), que va servir per replantejar com s’explica la prehistòria al públic en general i, en concret, als escolars.
Aquell mateix any va aparèixer als mitjans de comunicació el titular Les dones van ser les creadores de la majoria de les pintures rupestres, afirmació popularitzada a partir d’un article publicat a National Geographic sobre els resultats de les investigacions de Dean Snow, arqueòleg nord-americà que va fer un estudi de totes les empremtes en negatiu de les mans representades en coves paleolítiques de França i Espanya, basant-se en les investigacions genètiques del biòleg John C. Manning. Les conclusions de la investigació van evidenciar que el 75% de les mans corresponien a dones i que devia ser una activitat feta en comunitat amb membres de totes les edats.
Això ens indica que gran part de les persones que van imprimir aquestes mans eren dones, però no podem afirmar que les dones van ser les creadores de tot l’art prehistòric d’aquesta regió, perquè no en tenim proves, de la mateixa manera que tampoc no podem demostrar que ho fessin els homes.
Fins fa poc, en gran part de les investigacions arqueològiques d’inhumacions que tenien armes com a aixovar, es considerava que es tractava de tombes d’homes guerrers. En canvi, quan l’individu s’identificava com a femení, l’aixovar ja no indicava que el mort fos una dona guerrera, sinó que es deduïa que les armes eren votives, simbòliques o que eren del marit. Això va passar amb la tomba de la guerrera vikinga Birka o amb la Dama de Baza, entre moltes altres; fins i tot aquí a Andorra. Contínuament, les noves investigacions i les revisions canvien el coneixement del passat, l’exemple més recent és la investigació de l’enterrament d’una noia fa 9.000 anys, a l’actual Perú, que va ser inhumada amb aixovar relacionat amb la caça. El seu cas va fer revisar totes les investigacions de la zona, i es va concloure que dels 27 individus enterrats amb útils de caça major, 11 eren dones.
Aquest fantàstic descobriment anima a revisar investigacions arqueològiques passades i a canviar moltes idees predeterminades. Transmetre la història d’una forma científica, feminista, sincera i verídica és el millor camí per conèixer el passat d’una forma justa i igualitària.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic